Al tancament d’aquesta edició, el papa Francesc es trobava, als seus 87 anys, recorrent el seu 46è viatge apostòlic, en aquesta ocasió a Luxemburg i Bèlgica. Un dels motius de la visita eren els 600 anys de la Universitat Catòlica de Lovaina, fundada el 1425, així com la beatificació de la carmelita descalça espanyola Anna de Jesús, deixebla de santa Teresa de Jesús, però a ningú no se li escapa la urgència del Papa de fer sentir la seva proximitat a les víctimes d’abusos de l’Església belga, i d’intensificar els missatges a favor de la pau i del respecte i l’acollida dels immigrants.
El primer viatge de Francesc va ser el 8 de juliol del 2013 a l’illa siciliana de Lampedusa després del tràgic naufragi que va convertir el Mediterrani en un enorme cementiri amb 368 migrants morts. Aleshores va alertar sobre la globalització de la indiferència i va llençar un crit que traspassa tots els temps i totes les nacions: “Caín, on és el teu germà?”Més de deu anys després, en quin moment històric ens trobem? Doncs en un moment no gaire encoratjador si considerem els nous lideratges polítics i l’excés de soroll de les xarxes socials. Qui corejaria avui dia la crida “Volem acollir”?
Francesc, que també ha manifestat el desig de visitar les Canàries, ens recorda que no podem deslligar el fenomen migratori dels grans reptes mundials com són les guerres, les persecucions, la pobresa, la fam, la crisi climàtica. En un món assentat còmodament en la injustícia i la desigualtat, no podem romandre indiferents al crit de socors dels germans desvalguts. “L’encontre amb el migrant és també un encontre amb Crist”, ens recordava el missatge de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat del 29 de setembre passat.