A primera vista, és lògic que cridi l’atenció, i més en el moment difícil que vivim, aquesta pregunta de Jesús: «Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?» (Lc 12,49). És difícil d’encaixar aquesta pregunta amb la forma pacífica de fer que té Jesús. I ve precedida per una expressió que tampoc no es queda curta en duresa: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!» L’ancià Simeó havia pronosticat quan Jesús va ser presentat pels seus pares al temple: «Aquest infant serà una senyera combatuda. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts» (Lc 2,34).

La persona i el missatge de Jesús purifica, renova la terra i provoca, per l’acció de l’Esperit, un canvi profund del cor, un baptisme de conversió molt més complet que el de Joan Baptista. Jesús no es refereix a cap tipus de violència sinó a l’acció de l’Esperit Sant. Jesús no parla del foc destructor de la violència, ni de càstig, ni de judici, com esperaven els deixebles de Joan. Ni tampoc no parla de res que pugui referir-se a l’entusiasme d’un integrisme fonamentalista, i encara menys, a una declaració de guerra en nom de Déu. Jesús no ha optat mai per la violència.

Jesús parla directament de l’Esperit Sant, sota la comparació del «foc» que il·lumina i purifica l’interior de l’home, el foc que transforma, il·lumina i posa en moviment el món que hi ha al voltant seu. Jesús compara la seva persona i la seva missió a un foc que aclareix i ens situa en la «veritat», és a dir, davant seu mateix, que s’ha definit com a tal. Situats davant seu, el seu Esperit, la seva presència espiritual i vivificadora en el nostre interior, ens invita a definir-nos i seguir-lo.