Uns particulars ha posat en marxa una campanya per restaurar la campana del 1747 de Granyena de Segarra, al bisbat de Solsona, que es va trencar una gelada nit de reis del 1941. La principal impulsora de la campanya és Mercè Salsench: “És testimoni històric del poble. És una campana del 1747 fosa pel campaner Francesc Martrus de Lleida, del qual es té poca informació. Tan sols es coneix una altra campana de la seva producció, a Osca.”
Mercè Salsench, que és membre de la Confraria dels Campaners i Carillonistes de Catalunya, explica que l’agost del 2022 va pujar al campanar de Granyena per inventariar les campanes per a un llibre i va conèixer la situació de la campana del 1747, que està catalogada com a Patrimoni Cultural Català: “Estava esquerdada. El campaner, Ramon Torres, em va explicar que feia uns anys havia intentat fer-hi alguna cosa, però que no se n’havia sortit. El novembre del 2022 em vaig posar en contacte amb Carles Freixes, responsable de Patrimoni del bisbat de Solsona, i li vaig exposar i preguntar com podíem arreglar la campana. Li vaig dir que podríem copiar el que havien fet amb l’orgue de Solsona. I així ha estat.”
Fins ara s’han recaptat 8.300 €, i el bisbat de Solsona i l’Ajuntament de Granyena també hi ha contribuït. Actualment es treballa per fer baixar la campana i portar-la a Àustria perquè sigui restaurada.
D’altra banda, Salsench ha volgut fer un calendari de toc manual a Granyena i recuperar aquest altre patrimoni immaterial. Agraeix tot el suport rebut: “El rector, Eduard Ribera, ha estat excel·lent, brillant i predisposat, sempre m’ha ajudat molt, especialment en els moments personals difícils del projecte. Ramon Torres, el campaner, també hi ha ajudat i posat molta voluntat, tot i que en alguns moments no ha estat fàcil, però ho hem fet. Ramon Gené, president de la Confraria dels Campaners i Carillonistes, també ha estat predisposat en tot. I Carles Freixes, responsable de Patrimoni del Bisbat de Solsona, també molt bé.”
“Deixant de banda la ideologia o la creença de cadascú, la campana és patrimoni cultural català que s’ha de preservar igual que el patrimoni civil o popular perquè són testimonis d’on venim com a poble i ho hem de transmetre als que vindran”, exposa Salsench.
MERCÈ SALSENCH
“Els bisbats i arxiprestats haurien de traçar línies de treball per a la conservació del patrimoni cultural”
I afegeix: “L’Església és propietària d’una gran part del patrimoni cultural català i és desolador veure com en molts indrets s’està perdent (temples en caiguda). Considero que els bisbats i arxiprestats corresponents haurien de traçar línies de treball per a la seva conservació. Estaria molt bé que els bisbats integressin més equip professional i busquessin altres vies de suport amb la Generalitat. I, sobretot, haurien de buscar i generar dinàmiques positives amb els habitants de cadascun dels pobles i ciutats per netejar la seva imatge i demostrar que no són ni dolents ni hermètics.”
