Un dels llocs més fascinants per visitar a Jerusalem és el canal d’Ezequies (2 Reis 20,20; 2 Cròniques 32,30). El pelegrí s’endinsa en aquest túnel estret, que a l’antiguitat servia per proveir d’aigua la ciutat de Jerusalem. Amb una llanterna a la mà, la major part del temps ajupit, recorre els 500 metres que hi ha des del començament fins a la fi, la icònica piscina de Siloè. En alguns trams, l’aigua pot arribar-li fins als genolls o fins i tot sobrepassar-los. El túnel d’Ezequies protegia l’aigua de la sequera del desert que envolta la ciutat i dels setges dels exèrcits invasors: apoderar-se de la font d’aigua era la manera més eficaç de fer rendir una ciutat.

A la Bíblia trobem algunes de les referències més importants a rius místics i a corrents d’aigües vives que porten la salvació de Déu, com en la coneguda visió d’Ezequiel 47,1-12: una font d’aigua que neix del temple de Jerusalem a 1.000 metres d’altitud i que baixa cap a l’orient, fent-se cada cop més gran i descendint fins a 400 metres sota el nivell del mar. Les aigües d’aquesta font sanejaven la mar Morta i transformaven el desert en un paradís. Aquesta descripció al·ludeix al canal d’Ezequies, que per al profeta Ezequiel simbolitza les aigües que, sortint del santuari, purificarien el poble de la contaminació idolàtrica de l’exili i que, per a l’evangeli de sant Joan, profetitzen l’aigua i la sang que surten del costat obert de Crist crucificat, el nou i definitiu temple, després de la llançada del soldat.