Avui comentarem la celebració, amb cant, de l’Ofici Diví o Litúrgia de les Hores.
El Vaticà II ens va dir en la constitució Sacrosanctum concilium: “La tasca de revisió del Salteri, feliçment empresa, cal que es dugui a terme amb promptitud, tenint en compte el llatí cristià, l’ús litúrgic, inclòs el cant, i tota la tradició de l’Església llatina” (91). I també: “Convé, a més, que, segons les ocasions, es canti l’Ofici al cor i en comú” (99).
Ja sabem que sant Agustí ens deia que qui canta resa dues vegades. Per tant, serà millor cantar, quan es pugui, que no pas senzillament resar. Això tractant-se de la celebració en comú de l’Ofici Diví.
En les nostres actuals comunitats religioses, sobretot femenines, en què les veus per cantar no solen ser nombroses, no per això hem de deixar de fer-ho. Busquem himnes, amb melodies senzilles, que els puguem cantar la majoria. Per això també seria desitjable disposar d’un dia a la setmana, en què l’assaig de cants estigués en el nostre projecte comunitari anual.
El llibre de la Litúrgia de les Hores disposa d’uns himnes força senzills de cantar, d’altres potser no tant, la veritat. N’hi ha uns que són més assequibles per les nostres comunitats i altres de més complexos; tot i que, en general, les músiques siguin bones. De tota manera, a part del llibre de l’Ofici Diví, tenim gran varietat de melodies que ens faciliten poder cantar, perquè són senzilles, a l’abast de les nostres veus.
El que us proposo és que si no disposem de prou cantaires per fer dos cors, en fem un de sol, i cantem els salms i el càntic totes plegades. Cal que el cant no falti en les nostres celebracions de la Litúrgia de les Hores, sobretot en les solemnitats i festes, i per això cal que busquem el que s’adapti més bé a les nostres realitats.
Tornant a la Sacrosanctum concilium, quan parla de les qualitats i missió dels compositors de música sacra, explicita: “Cal que es componguin obres que presentin les característiques de veritable música sacra i que no només puguin ser cantades per les grans scholae cantorum, sinó que també estiguin a l’abast dels cors més modestos, i fomentin la participació activa de tota l’assemblea dels fidels” (121). Això ve a donar suport a tot el que he esmentat més amunt, de la nostra realitat actual de les comunitats religioses femenines, en relació amb el cant, sobretot, de l’Ofici Diví.
