«Volem cantar la litúrgia, que és moltdiferent de cantar durant la litúrgia», explica mossèn Miquel Barbarà —fundadorde la Schola cantorum de la catedral Tarragona, al Primer Pla d’aquesta setmanadedicat al cant litúrgic. Aquest matís, aparentment lleu, és clau percomprendre la funció del cant coral en les celebracions litúrgiques. Diu elConcili Vaticà II: «La música sacra serà més santa quan estigui més íntimamentunida a l’acció litúrgica, sigui expressant amb major delicadesa l’oració ofomentant la unanimitat» (Sacrosanctum concilium, 112).
La SC continua dient que «l’Església aprova iadmet en el culte diví totes les formes d’art autèntic que estiguin adornadesde les degudes qualitats». Vet aquí un debat interessant sobre l’autenticitatde l’art i el sentit en què han de ser enteses aquestes «degudes qualitats».Sovint els preveres i responsables de comunitats es troben, especialment en elscasaments i en les exèquies, amb propostes de cants singulars que plauen alscontraents o plaïen al difunt i que són, si més no, estranyes a la litúrgia os’allunyen del sentit d’allò mateix que s’està celebrant. Per exemple, l’àriaLascia ch’io pianga de G. F. Händel que alguns nuvis demanen per acompanyar lesseves noces i la lletra de la qual diu: «Deixa que plori la meva sort cruel / ique sospiri per la llibertat…» Aquestes paradoxes poden ser l’ocasió per a undelicat i respectuós diàleg pastoral.
En el passat Sínode de l’Amazones, es va fer unaproposta per emprendre un camí cap a un «ritu amazònic» que permeti eldesenvolupament espiritual teològic, litúrgic i disciplinari de la singularriquesa de l’Església catòlica a l’Amazones. Aquesta proposta sinodal, en elcas de reeixir, obriria horitzons esperançadors a una fructuosa participacióque ajudaria a sintonitzar més el culte amb les variades cultures d’aquellspaïsos. Un esforç que a molts països ja s’està fent: des dels cants i dansesafricans, a les corals polifòniques interpretades pels propis fidels en algunspaïsos d’Europa. Segons monsenyor Rino Fisichella, president del PontificiConsell per la Promoció de la Nova Evangelització, en l’època contemporànianomés s’ha concedit un ritu, limitat solament a la litúrgia, per al CamíNeocatecumenal.