Confuci deia que «quan el savi assenyala la lluna, el neci es queda mirant el dit». Certament que és molt greu el temps que estem travessant, certament que cada vida humana és preciosa, és cert que milers de persones s’han infectat, que tots som candidats a la malaltia i que moltes moren en la solitud i l’aïllament… però no ens podem limitar a fer el recompte de víctimes, ni a plànyer-nos pels límits de la sanitat, tot això apunta a alguna cosa, més de fons, allò que alguns anomenen «canvi de paradigma».
El papa Francesc en l’extraordinària benedicció Urbi et Orbi del 27 de març posava el dit en la nafra: «En aquest món que Tu estimes més que nosaltres, hem avançat ràpidament sentint-nos forts i capaços de tot. Cobdiciosos de guanys ens hem deixat absorbir pel material i trastornar per la pressa. No ens hem aturat davant les teves crides, no ens hem despertat davant les guerres i injustícies del món, no hem escoltat el crit dels pobres i del nostre planeta greument malalt. Hem continuat impertorbables pensant a mantenir-nos sans en un món malalt.»
És estèril culpabilitzar els altres i nosaltres mateixos, però és fecund convertir-nos, rectificar i convidar a fer-ho. És útil en aquests dies llegir o rellegir la Laudato Si. El P. Lluc Torcal, monjo cistercenc i físic —avui a Roma—, fa anys que aprofundeix en una ecologia científica i l’aplicà ajudant a fer sostenible l’Abadia de Poblet. Ell subratlla que Francesc, en l’encíclica (LS), va saber unir magistralment la crisi ambiental i la social, sota el concepte de crisi socioambiental: «No es tracta només d’una crisi ambiental, sinó d’una gravíssima crisi social, que suposa, per tant un canvi de paradigma.»
L’Església, en aquestes setmanes, ha apostat de manera extraordinària i intensa per les xarxes socials. Aquesta aposta ja no té retorn. Però és una greu responsabilitat discernir els missatges que transmetem a través dels mitjans de comunicació. És imprescindible que sigui un missatge de consol i d’esperança. Però, alhora, hem d’anunciar l’Evangeli i el Magisteri, hem d’estar més que mai atents als signes del temps, als avenços i limitacions de la ciència, de la sanitat. I hem de practicar i d’anunciar, progressivament però amb fermesa, un canvi de mentalitat, d’actituds i d’hàbits de consum. En síntesi: cal una altra manera de captenir-se davant del nou paradigma.
