Vaig llegir a la contraportada d’un diari el titular d’una entrevista a una persona jove que deia més o menys això: «Tinc uns mil amics virtuals, però de vertaders no arriben a cinc.» Quin drama! —vaig pensar— i quin tipus de comunicació existeix? També vaig pensar i ho segueixo pensant: quina qualitat de relació entre emissor i receptor? Què té d’humà aquest intercanvi? L’àmbit és l’acceleració, no tenir temps per pensar, ni pausa per reflexionar, ni espais per dialogar, ni possibilitat d’escoltar. Romanen més preguntes que respostes, unes i altres s’entrecreuen i sovint s’exigeix la resposta abans que s’hagi acabat de formular la pregunta. Molt connectats, però potser molt sols.

“Molt connectats, però potser molt sols”.

M’ho ha fet pensar molt l’eufòria virtual que vivim i la intuïció del papa Francesc en dir recentment: «Quants es deixen captivar per una vida completament virtual en què les relacions semblen més senzilles i ràpides però que després resulten dramàticament sense sentit. Aquests estafadors no només ofereixen coses sense valor sinó que prenen allò més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d’estimar. És l’engany de la vanitat, que ens porta a presumir-ne, fent-nos caure en el ridícul, i el ridícul no té marxa enrere.» Abans s’ha referit als joves als quals se’ls ofereix el fals remei de la droga, d’unes relacions d’un sol ús, de guanys fàcils però deshonestos.

Com recompondre aquesta situació que ens afecta de forma quasi global? Possiblement oferint l’ocasió d’unes relacions més humanes, cara a cara i mirant-nos als ulls. La relació virtual, tot i els seus aspectes positius, no l’ofereix en viu encara que hi hagi mil imatges. Recordo una trobada amb famílies projectant un powerpoint. Jo feia la veu en off, i la gent ho va trobar molt bé, il·lustratiu —em van dir— però van afegir: «Et volem veure els ulls i el rostre…» De cop vaig entendre la necessitat d’una interlocució veritablement humana, el valor del diàleg, la paraula pronunciada en directe, la trobada càlida que dona la relació persona a persona i l’intercanvi grupal. Em va ser una lliçó.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca