El nou cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, va presidir la seva primera missa a la basílica papal de Santa Maria la Major a Roma, diumenge 1 d’octubre, en la qual va reflexionar sobre “la nova crida que aquesta porpra significa per a mi”.

Davant d’una assemblea de fidels, religiosos i autoritats civils, el cardenal Pizzaballa va afirmar que el color vermell de la porpra romana no és tant un honor, sinó una crida a servir l’Església de Crist amb humilitat i fidelitat, fins al fons, fins al final, fins al vessament de la sang.

PIERBATTISTA PIZZABALLA, patriarca llatí de Jerusalem

“Estic convençut que cada nou ministeri, cada servei, cada ‘càrrec’ que l’Església crida a desenvolupar no és tant un nou esglaó per ascendir més alt, sinó una invitació a anar més profund”

Segons el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenalat, tant per a qui el rep com per a qui, d’alguna manera, hi està connectat, convida a tothom a “fer encara més nostra la mirada pròpia de l’Església, una nova participació, cadascú segons el do rebut”.

Ser cardenal implica no jutjar o menysprear les limitacions i errades dels altres, sinó més aviat comprendre’ls amb empatia i compassió; ser capaç de veure més enllà de les imperfeccions i cercar maneres d’ajudar i donar suport a aquells que passen per dificultats.

Suposa tenir una visió de la història i dels esdeveniments del món amb un sentit de confiança i optimisme, reconeixent que, malgrat els reptes i les proves, hi ha un propòsit més gran i una direcció divina en el flux dels esdeveniments.

Els cardenals són cridats a resistir la tendència de valorar les persones únicament pel seu èxit i rendiments en termes mundans. Se’ls inspira a apreciar i reconèixer el valor intrínsec de cada individu, independentment del seu estatus social o èxits externs.

Significa ser compromès amb la recerca de la veritat i no deixar-se endur per les tendències d’opinió o els corrents populars. Discernir amb saviesa i promoure la veritat, fins i tot si va a contracorrent.

PIERBATTISTA PIZZABALLA

“En l’època de la dictadura del sentiment, la fe no pot reduir-se a una sensació intimista, sinó que ha de tornar a ser una elecció convençuda que guia i transforma la vida i, per tant, també convicent”

El nou cardenal també va expressar proximitat i solidaritat amb l’Església de Terra Santa: “Aquella terra esplèndida i dramàtica és una cruïlla de cultures, sensibilitats, religions i persones, i en aquest context els cristians som realment pocs i, segons els càlculs humans, irrellevants.”

El cardenal Pizzaballa va advertir de la temptació de tenir la mirada de Pere, “poruga i potser agressiva i violenta. La política, les institucions culturals i socials i, fins i tot, de vegades les Esglésies poden optar pel camí de la reivindicació, del conflicte, de l’interès partidista i de la violència. Ocupar espais a costa dels altres, percebuts com a rivals i enemics, sembla que és l’única forma de sobreviure”.

Davant la temptació de percebre els altres com a rivals i enemics, el cardenal Pizzaballa en l’homilia va convidar a adoptar una perspectiva diferent, a ser deixebles de Crist i “ a partir d’avui encara més, fins al fons, fins al final”.

No és en la força, la riquesa o la posició social on rau l’autèntica diferència de ser cristià. La veritable distinció es troba en les eleccions que fem: cercar la reconciliació, el diàleg, el servei, la proximitat i la pau.

PIERBATTISTA PIZZABALLA

“La identitat cristiana no és una fortalesa a defensar, sinó una casa hospitalària i una porta oberta al misteri de Déu i de l’home, on tots són benvinguts. Nosaltres, amb Crist, som per a tothom”

El seu missatge destaca la importància de no veure els altres com a rivals, sinó com a germans, i de no tancar-se en una identitat defensiva. Per a ell, la construcció de la pau a Terra Santa i arreu del món no depèn d’una cerca basada en dispositius policials, sinó en una nova cultura.

La pau comença en l’educació que ensenya a veure l’altre no com una amenaça i com un enemic, sinó com un germà. Aquest és el programa que a partir d’ara ha de viure el patriarca llatí, “que s’ha tornat sorprenentment seu cardenalícia”, una vocació i missió que segueix les petjades de sant Francesc d’Assís.