Un estudi (PDF) independent de Càritas de les diferents parts del món indica quina és la millor manera per acabar amb la fam: ajudar els petits agricultors, especialment en l’intent d’adaptació al canvi climàtic. Així ho ha dit Càritas a l’Expo de Milà 2015 on ha donat a conèixer aquest informe.
Segons Càritas, tres són les causes principals de la inseguretat alimentària: la manca de recursos dels petits agricultors, la baixa productivitat agrícola i l’impacte del canvi climàtic.
“Les conclusions d’aquest estudi”, afirma Michel Roy, secretari general de Càritas internacional, “obren una finestra a les grans lluites a les quals s’enfronten els petits agricultors empobrits, especialment als països en via de desenvolupament”. I afegeix: “Molts grups de Càritas declaren la manca de seguretat alimentària. La comunitat mundial ha de fer més per combatre la fam i la malnutrició.”
Només el 19% dels enquestats per Càritas diuen que els seus països tenen seguretat alimentària completa, definida com a accés constant a una quantitat suficient d’aliments assequibles i nutritius. Gairebé una tercera part afirma que els seus països s’enfronten a la inseguretat alimentària i gairebé la meitat assegura que als seus països només són segurs en certa manera pel que fa a recursos alimentaris.
Les conseqüències de la inseguretat alimentària no només són la fam i la malnutrició, sinó també migració, disparitat d’ingressos i criminalitat. La manca d’una alimentació adient té un impacte en la salut, la mortalitat, l’educació i la corrupció, i afavoreix una cultura de dependència d’ajuda financera i prestacions socials.
Tot i que les respostes a com tractar el problema de la fam varien, més de la tercera part dels enquestats diu que l’única acció important que reduiria la fam, la malnutrició i la inseguretat alimentària és la millora de l’agricultura. El 17% assenyala canvis en les polítiques econòmiques o de benestar social.
Càritas calcula que 106 milions de persones s’ha beneficiat d’aquests programes el 2013. Els principals focus d’atenció van ser la formació dels agricultors (41%), l’agricultura sostenible (39%), la distribució d’aliments o llavors després d’emergències (39%) i la millora de la nutrició i la salut (39%).
Sobre les causes de la fam i la inseguretat alimentària, Càritas ha detectat una diversitat important entre les regions. Les Càritas de l’Àfrica subsahariana posen en relleu la baixa productivitat agrícola i el canvi climàtic que les persones de la majoria de les altres regions. A Àsia, l’èmfasi es posa en la manca d’accés dels petits agricultors als recursos, a més de la manca de governança. Els enquestats de Llatinoamèrica i del Carib posen en el punt de mira l’especulació dels preus dels aliments i la manca d’infraestructures. Per al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, el més prioritari és lluitar contra el conflicte i la manca d’aigua potable.
