El Compendi de la Doctrina Social de l’Església diu que «perfer la societat més humana, més digna de la persona, cal revalorar l’amor en lavida social —en l’àmbit polític, econòmic, cultural—, convertint-lo en la normaconstant i suprema de tota acció» (núm. 582).

De la mateixa manera, entén que «l’amor ha d’estar presenten totes les relacions socials i penetrar-hi: especialment els qui tenen eldeure de proveir al bé dels pobles, ha d’alimentar en ells i encendre en elsaltres, en els grans i en els petits, la caritat, senyora i reina de totes lesvirtuts. La salvació desitjada ha de ser fruit principalment d’una efusió decaritat; volem dir aquella caritat cristiana que reuneix en si tot l’Evangeli ique, disposada sempre a sacrificar-se pel proïsme, és l’antídot més segurcontra l’orgull i l’egoisme del món» (núm. 581). A partir d’aquí, diu que aquestamor és anomenat «caritat social» o «caritat política».

Per ajudar-nos a viure-ho, el papa Francesc aprofundeix enel sentit d’aquest amor social, que serà el qui farà possible que avancem «capa una civilització de l’amor a la qual tots puguem sentir-nos convocats» (FT183). I afegeix: «L’amor social és una força capaç de suscitar vies noves perafrontar els problemes del món d’avui i per renovar profundament des del seu interiorles estructures, organitzacions socials i ordenaments jurídics.» Encara més, «lacaritat és en el cor de tota vida social sana i oberta» (FT 184). Per això, l’Evangelinomés pot ser acollit, conegut, viscut i transmès des d’un clima d’amor.Independentment o més enllà del variat significat que donem a aquesta paraula,avui tenim l’oportunitat d’escoltar de boca de Jesús mateix la transcendènciade l’experiència que conté i ens ofereix: «Jo us estimo tal com el Parem’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc» (Jn 15,9). Es tracta del mateixamor de Déu fet realitat en la nostra vida, més ben dit, Déu mateix que «ésamor» (1Jn 4,8).

Clima i mirada d’amor. Aquest —amb el sentit ple de laparaula i les conseqüències que comporta— és el nucli del veritable esperit dela política i que es tradueix en veritable caritat política perquè esdevéofrena de la pròpia persona al servei dels altres i del bé comú. És meravellóspoder dir que «només amb una mirada l’horitzó de la qual estigui transformatper la caritat, que el mena a percebre la dignitat de l’altre, els pobres sóndescoberts i valorats en la seva immensa dignitat, respectats en el seu estilpropi i en la seva cultura, i per tant veritablement integrats a la societat» (FT187). La caritat política i l’amor social s’expressen en l’obertura a tothom i,per la fe, ens obren els ulls a l’acció global de l’Esperit que destrueix murs,construeix ponts, obre fronteres i crea la fraternitat universal.