Margarita Saldaña, llicenciada en Periodisme i en Teologia Dogmàtica, pertany a la família espiritual de Carles de Foucauld i forma part d‘un grup de recerca sobre la figura d‘aquest místic. Actualment viu a París i treballa en una clínica de cures pal·liatives, tasca que compagina amb l‘acompanyament espiritual, els recessos i la formació. Acaba de publicar el llibre El hermano inacabado. Carlos de Foucauld, editat per Sal Terrae. En aquest segell editorial també ha publicat Rutina habitada. Vida oculta de Jesús y cotidianidad creyente (2014), Tierra de Dios. Una espiritualidad para la vida cotidiana (2019) i San José. Los ojos de las entrañas (2021). També és autora de Cuidar. Relato de una aventura (2019), de PPC Editorial.

Quins són els objectius principals d’aquest llibre?

La figura de Carles de Foucauld és poc coneguda a Espanya. A través d’un relat amè, que enganxa, vull acostar la seva biografia i el seu missatge espiritual als lectors que no han tingut mai contacte directe amb ell, i per això em fonamento en la pròpia paraula d’en Carles, particularment en la seva correspondència. Alhora, en incloure-hi textos que mai abans han estat traduïts en castellà, espero oferir noves dades i pistes de reflexió a aquelles persones que ja el coneixen.

Què aporta aquest volum particularment?

És la primera obra sobre Carlos de Foucauld escrita en castellà per una dona. Aquest fet ofereix un acostament diferent i una sensibilitat complementària als textos publicats tradicionalment per homes. A més, tinc la gran sort de formar part d’un grup de recerca que té accés als escrits originals, i això em permet ampliar la visió i proporcionar cites noves.

Sovint es defineix Carles de Foucauld com a “germà universal”, “mestre del desert” o “marabú cristià”. Per què en el títol el descriu com a “germà inacabat”?

El fil conductor d’aquest llibre, la meva clau d’interpretació de la trajectòria de Carles de Foucauld, es l’experiència que la santedat és sempre un camí obert, un projecte que inclou tant els èxits i les llums com les ombres i la necessitat de tornar a començar moltes vegades. M’agrada contemplar en Carles com a “germà inacabat” perquè el seu itinerari vital mostra fins a quin punt la recerca de Déu i de la germanor no acaba mai… I és aquí, en aquest tarannà inacabat, on crec que la seva història pot venir a l’encontre de la nostra i esdevé realment universal. La seva santedat sempre en construcció ens indica camins de realització humana i creient.

“Carles de Foucauld és un germà gran per a l’Església en sortida que proposa el papa Francesc”

MARGARITA SALDAÑA

La gran novetat és que en aquestes pàgines ofereix una semblança biogràfica i espiritual del beat Carles de Foucauld a través de la seva pròpia veu.

Efectivament. Quan l’Església decideix canonitzar una persona no és per «pujar-la als altars», com diem popularment, sinó per “fer-la aterrar”. Altrament dit, un sant és algú que, tot i que ens quedi lluny en el temps, transmet un missatge que està viu i ens pot assolir i il·luminar també avui. Carles de Foucauld ha de comunicar molt al cristià del segle XXI per la seva manera de viure en procés, d’anar-hi integrant tensions, d’evolucionar en els seus ideals, de comprometre’s amb la realitat, etc. És un germà gran per a l’«Església en sortida» que proposa el papa Francesc.

Més de cent anys després de la seva mort, el seu testimoni ha inspirat el camí cristià de milers de persones. Aquesta és la prova inequívoca de la vigència del seu llegat?

Durant anys, Carles de Foucauld va tenir el somni de fundar una congregació masculina i una altra de femenina, per a les quals va escriure regles de vida. La realitat va discórrer per camins ben diferents i, al final, només va establir les bases de la “Unió”, una associació de persones de tots els estats de vida que compartien certs objectius espirituals, i que continua existint avui dia. Crec que ell mateix no hagués pogut imaginar-se fins a quin punt la seva manera de viure l’Evangeli aniria amarant homes i dones durant moltes generacions. La seva família espiritual està integrada avui per més de vint grups reconeguts a escala internacional. En Carles és un testimoni per al món d’avui, per això hi ha tanta gent que se sent atreta per la seva manera de seguir Jesús.

El proper 15 de maig Carles de Foucauld serà canonitzat, disset anys després de la seva beatificació. Serà un moment adient per redescobrir la seva figura?

El moment adient ja ha arribat! El Papa va anunciar la seva canonització fa força temps, el maig del 2020, però la celebració s’ha anat postergant com a conseqüència de la pandèmia. Això no obstant, la figura de Carles de Foucauld ha començat a suscitar un gran interès, precisament perquè el seu missatge és molt viu. La canonització no serà un punt final, sinó que donarà un nou impuls a l’Església universal en el seu desig de ser cada cop més fidel a Jesús i a l’Evangeli.