El 4 de juny farà 20 anys de la cloenda del Concili Provincial Tarraconense, l’esdeveniment més important de l’Església catalana dels últims 250 anys. Coincidint amb aquest aniversari, Signes dels Temps, de TV3, entrevista aquest diumenge Carles Soler Perdigó, bisbe emèrit de Girona i secretari general del Concili. A propòsit de la resolució 142, que demanava una personalitat jurídica conjunta per a les diòcesis amb seu a Catalunya, el bisbe reconeix que aquest tema “va retardar un any l’aprovació de les resolucions conciliars”.
Quan se li pregunta sobre si, vint anys després, caldria reclamar la Conferència Episcopal Catalana respon que “ara no és viable”, i afegeix que “tal com estan les coses avui dia més val no meneallo. En aquest moment no ho veig convenient perquè penso que faríem un pas enrere“. Malgrat això, afegeix que “si hi hagués altres canvis que no depenen de nosaltres potser seria una altra cosa”.
Sobre si la independència de Catalunya comportaria una conferència episcopal independent, Soler Perdigó contesta: “Seria autòmatic.”
Carles Soler Perdigó es mostra convençut que el concili “continua sent plenament vàlid” i afirma que “en el moment present, en què hi ha per part d’alguns un cert enyorament de temps molt remots, cal reprendre el concili català”. Sobre si caldria convocar un nou concili, Soler s’expressa de forma contundent: “Els concilis no es poden fer cada tres per quatre. Els concilis necessiten anys de repòs i anys d’aplicació.”
