Carlos Payá, coordinador a Espanya del Moviment Cristià d’Alliberament de Cuba, Jordi Verdaguer, advocat i coneixedor de la societat cubana, i Lluís Sols, col·laborador del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimecres la situació a Cuba en un moment històric, amb la designació del nou president, Miguel Díaz-Canel. Payá, germà del desaparegut Oswaldo Payá, ha assegurat que “el canvi només és nominal” i que “això no canvia res, perquè cal anar a l’arrel del problema, que és el fet que es tracta d’una designació per part d’uns diputats que no són elegits per ningú”. En aquesta línia, ha recordat que “a Cuba no hi ha eleccions, sinó unes votacions de candidats designats pel règim al seu gust”. Sobre el Projecte Varela, proposta de canvi democràtic des de dintre de Cuba, el dirigent cubà ha explicat que “hi ha una proposta anomenada ‘Un cubà un vot’, que vol canviar el sistema de votació”. Finalment Carlos Payá ha qualificat el nou president Díaz-Canel de “gris i poc influent políticament, perquè ja ha dit que consultarà les grans decisions amb Raúl Castro”. Igualment ha denunciat que “el president del Moviment Cristià d’Alliberament, Eduardo Cardet, està empresonat injustament per les seves idees”.

Per la seva banda, Jordi Verdaguer ha destacat que “el poble cubà és culte i intel·ligent, cada cop amb més accés a Internet”, i ha comentat que recentment ha pogut “presentar un llibre publicat per una associació d’escriptors cubana”. Ha mostrat la seva esperança en Miguel Díaz Canel, que ha definit com “un home preparat en una illa que vol reformes, i això es produirà”. Lluís Sols ha assegurat que “tots els països que són dictadures han de convertir-se un dia en democràcia, gràcies a la lluita dels qui ho intenten, i això a Cuba, a la Xina, a l’Aràbia Saudita o a qualsevol lloc”. Dit això, el col·laborador de Cristianisme i Justícia ha aclarit que “Cuba ha tingut una deriva dictatorial per independitzar-se dels Estats Units, cosa que no és desitjable però ha estat així”.

Les discrepàncies més importants, sobretot entre Carlos Payá i Jordi Verdaguer. Payá ha lamentat que el règim “continua reprimint els qui demanen la llibertat de presos polítics com ara Eduardo Cardet”, i ha defensat que “es desamericanitzi la qüestió cubana, perquè els Estats Units no són els primers culpables del problema, però no tenen tampoc la solució”. Verdaguer, en canvi, ha dit que és difícil articular canvis profunds perquè, entre altres coses, “molts cubans estimen la Revolució, perquè entenen que els va portar cultura i prosperitat, i no tenen un estat d’opinió essencialment contrari al sistema actual”. Davant aquest argument, Payá ha dit amb contundència que “els comitès de Defensa de la Revolució continuen existint i pressionant la població”.