Aquesta nit vindran els Reis! Cal deixar-ho tot a punt per a la seva rebuda: una mica de menjar i de beguda, un cossi amb aigua per si es volen rentar els peus i una tovallola per eixugar-se’ls i no oblidem deixar un plat amb aigua amb pa per als camells.
A Càritas voldríem que una llar digna no fos una carta als Reis, però malauradament ho és. Els índexs de pobresa en aquesta societat del benestar que vivim són altíssims, especialment entre els infants. Els infants, sí, els infants que són els protagonistes d’aquesta festa que és l’arribada dels Reis de l’Orient però que sovint són les primeres víctimes de la pobresa, perquè són el segment més indefens, els nens i les nenes, a casa nostra i a tot arreu, en la guerra i en la pau.
Malgrat aquesta realitat, el naixement d’un nen o d’una nena sempre em fa creure que aquell ésser tan petit, que és una renovació de vida, ens ajudarà en aquest món, que el deixarà millor de com l’ha trobat. És, clarament, la renovació de l’esperança, l’esperança que no podem perdre per qui som, pel que hem estat, pels nostres avantpassats que ja van treballar per nosaltres, per aquests infants que arriben i que arribaran i als quals els devem el futur. Com va dir el 1855 el cap dels indis Seattle a la proposta del president dels Estats Units de comprar-los les terres:
Cada part d’aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada platja de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzidor, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-Roja.
Els infants són el futur, el futur de l’espècie, però també el futur del planeta i de totes les formes de vida que hi conviuen, per petites, senzilles o efímeres que siguin, com la flor del Petit Príncep.
Vull acabar aquesta carta als Reis de l’Orient, encara que no m’he portat tan bé com es podria desitjar, demanant-los que no perdem mai l’esperança, que mantinguem la força per continuar treballant per la justícia i uns ulls per poder veure les coses bones que ens passen cada dia.
