El cristianisme ha estat un factor clau en laconfiguració de Catalunya. De tal manera que si Catalunya un dia deixés del totde ser cristiana, deixaria de ser Catalunya tal com fins ara l’hem entès. Peraixò el polèmic aforisme que brolla del pensament de Torras i Bages, escrit enlletres de motllo a la façana de l’abadia de Montserrat: «Catalunya seràcristiana o no serà», s’hauria de tornar a formular així: «Catalunya seràcristiana o no serà Catalunya», és a dir, no serà el país que fins ara hemconegut.
Ja el 2009, Benet XVI feu una afirmació quefou àmpliament divulgada: «L’Església catòlica ha de comprendre’s a ellamateixa com una minoria creativa que té una herència de valors que no sónquelcom del passat sinó una realitat molt viva i actual.» En la mateixa línia,mossèn Joan Costa, avui delegat de Pastoral Social de l’arquebisbat deBarcelona, afirmava: «Ens condiciona la quantitat, a vegades veiem el ser menyscom a negatiu, jo ho veig com una esperança. També és una esperança el procésde “descol·locació”, en què està l’Església a la societat, perquè ens col·locaal lloc més humil, ens permet redimir els pecats de les temptacions a les quesovint l’Església ha caigut (l’afany de diner, de poder i de prestigi od’imatge espectacular). (…) Aquest procés de marginació ens apropa als mésmarginats, els podem entendre més perquè comencem a estar marginats (…)»[Quaderns de Pastoral n. 219, juliol 2010].
Als anys 50-60 es parlava molt desecularització, de dessacralització i laïcització de la vida, de mundanització,de desencantament del món, però segons el jesuïta Víctor Codina, «avui aquestatemàtica ha perdut interès i s’ha difuminat; vivim en el marc de laglobalització». I Clara Fons, cap de programes a AUDIR (Associació UNESCO peral Diàleg Interreligiós i Interconviccional) remarca la rellevància del fet que«avui dia, moltes persones ja no tenen la necessitat d’adscriure’s a capreligió per tal de poder aprofitar tot allò que una o diverses tradicions tenend’interessant».
Aquesta setmana dediquem el Primer Pla al futur delcatolicisme a Catalunya i, a partir de la setmana vinent, publicaremregularment un article el darrer número de cada mes sobre aquesta qüestió. Elprimer serà el de Francesc Torralba, titulat: «Estar atent al que neix. Al·legatcontra la nostàlgia.»
