El proper 27 de maig s’inicia el Ramadà, el mes de dejunisolidari dels musulmans observants. La relació de catòlics i musulmans es duu aterme a diversos nivells. En l’acadèmic, es va viure entre nosaltres una novafita el 9 de maig passat quan el P. Vincent Feroldi, director del servei per ales relacions amb els musulmans dels bisbes de França, va pronunciar unaconferència a l’aula magna del Seminari de Barcelona: Catòlics i musulmans el2017: desafiament, rebuig o confiança? L’acte va ser organitzat per la Facultatde Filosofia de Catalunya (URL) i hi van assistir dos bisbes catalans: JoanEnric Vives (Urgell) i Xavier Novell (Solsona).
Prèviament, el P. Feroldi, que és també historiador i estàcompromès en les relacions islamocristianes des de fa quaranta anys, s’haviaentrevistat privadament amb Mons. Joan Josep Omella i Mons. Sebastià Taltavull.A la conferència també hi eren presents alguns experts en la relacions ambl’islam, com Jordi Giró, promotor de l’encontre.
El P. Feroldi havia acompanyat Francesc en el seu recentviatge a Egipte, arran del qual va escriure el document El diàleg ésfraternitat i acció. En ell afirma que el viatge fou una experiènciaexcepcional de fraternitat humana i espiritual on es van viure intensament lajoia, el diàleg i l’esperança entre els ensenyants de l’IDEO (l’InstitutDominic d’Estudis Orientals del Caire), els professors i estudiants d’Al-Azhar,representants d’arreu del món de comunitats cristianes i musulmanes, elscristians d’Egipte i el papa Francesc. Fou realment extraordinari que a laterra d’Egipte —que el president Sissi va definir com «la mare de l’Univers»—es retrobessin conjuntament, convidats pel gran imam d’Al-Azhar, elsresponsables de les esglésies catòliques, ortodoxes i protestants, que encarasón en camí de testimoniar conjuntament i de manera complementària una sola fei un sol baptisme. Per això el viatge del papa Francesc ha representat alhoraun temps de compassió, un temps ecumènic i un temps interreligiós.
El P. Feroldi, en la conferència del 9 de maig, va dir queestem entrant en el temps de la ultramodernitat (més enllà de la modernitat),que va definir com un temps d’incertesa, de dubte i de qüestionament i va dirque les primeres víctimes del terrorisme jihadista que emergeix són elsmateixos musulmans. En aquest context, Feroldi va formular quatre invitacions:la humanitat s’ha de fer conversa amb el món; els homes i dones religiosos hande ser font d’humilitat; els líders d’opinió han de ser font portadora desentit i de vida, i cadascú s’ha de fer actor per fer emergir els nousparadigmes. Un projecte avalat per l’experiència, veritablement engrescador.
