Dediquem el Primer Pla d’aquest número als catòlics xinesos,un tema segurament força desconegut per als nostres lectors i que, fins i tot,pot provocar desinterès i prevenció. Hi ha molta gent que, de manera més omenys conscient, no deixen de culpar la Xina de la pandèmia que estem vivint.Obliden la gran mobilitat que hi ha avui en el planeta, es descuiden que laXina és un subcontinent immens, el país més poblat del món, on la diversitat decostums, tradicions i, fins i tot, de models econòmics i socials hi és present.
Una altra prevenció deriva de l’escassa relació que, engeneral hi ha dels catalans amb les comunitats xineses que viuen i treballen aCatalunya. Llevat d’alguns esforços seriosos de les administracions, es podensintetitzar en la nostra presència puntual a restaurants, a basars o botigues—negocis, per cert, força castigats pel coronavirus— on acostumem a valorar mésel preu i la varietat que la persona (o la família) que ens atén. Eldesconeixement ha fet teixir llegendes urbanes —en general falses— al voltantde les comunitats xineses. Cal, doncs, incentivar un moviment d’aproximacióque, segurament, demanarà també reciprocitat.
Tot i que el catolicisme a la Xina és minoritari, la sevapresència és molt antiga. Segons Giovanni Maria Vian, ja l’any 635, missionerscristians procedents de Pèrsia arribaren a la Xina. Recordem els esforçosd’inculturació de Mateo Ricci i els seus companys que gairebé aconseguiren laconversió de l’emperador. I el somni missioner de Francesc Xavier, mort al’illa de Shangchua, Xina, abans de poder recórrer el subcontinent.
D’altra banda, l’atenció a la Xina ha estat constant des delcomençament del pontificat de Francesc, el qual, amb motiu del Dia d’oració perl’Església a la Xina (24 de maig), ha expressat sempre proximitat i afecte atots els catòlics xinesos. El cardenal Parolin, secretari d’Estat vaticà, ambmotiu de l’entrevista que li férem arran del núm. 2.000 de Catalunya Cristiana(21/01/2018), deia: «Els catòlics a la Xina demanen, senzillament, l’espai dellibertat necessari per viure serenament la fe, sentint-se plenament xinesos iplenament catòlics.» Alguns catòlics —especialment membres de congregacionsreligioses i moviments apostòlics o laicals— s’han pres seriosamentl’acolliment i l’acompanyament de joves catòlics xinesos que venen a estudiaraquí. Procuren viure les seves tradicions (com l’Any Nou Xinès) i es deixeninterpel·lar per la seva saviesa mil·lenària. Habitualment, laics, religiosos,religioses i sacerdots viatgen també a la Xina. Però cal també la implicació deles nostres Esglésies diocesanes, vençuts el desconeixement i la por.
