L’11 de maig del 1923 naixia a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) Josep Verdaguer i Coma, qui a la infantesa ja mostrà la seva inclinació cap a la pintura. Va estudiar belles arts, on els seus companys l’anomenaven “el petit Gimeno”,per la influència que tenia d’aquell pintor. Efectivament, les teles de Verdaguer sempre van ser de paisatges efímers, barques, barraques, passos a nivell, construccions precàries i retrats.
Bohemi i aventurer, el 1953 va viatjar fins a Estocolm en autoestop, creuant Europa i allà muntà una exposició. En retornar, va realitzar nombroses exposicions i va fer-se un lloc en el món de la pintura, en uns anys foscos culturalment, on altres coetanis seus nascuts també el 1923, com Antoni Tàpies, hagué de marxar a França i va retornar després plenament reconegut, o Xavier Valls, que va quedar-s’hi definitivament.
Potser Verdaguer hagués seguit el mateix camí, però el 1953, al retorn de Suècia, va realitzar l’encàrrec d’un mural per a la sala d’actes del diari El Mundo Deportivo. Hi representava Filípides, exhaust, que comunica la victòria de la batalla de Marató. Aquest mural va moure mossèn Josep Casanovas, rector de Sant Andreu de Palomar, a encarregar-li la decoració de la restaurada parròquia andreuenca, cremada el 1936.
Del 1956 al 1960, Josep Verdaguer va treballar en la decoració de la parròquia de Sant Andreu de Palomar
Verdaguer començà el 1956 pel baptisteri i va continuar per tota l’església. Treballava amb bastides de taulons a vegades a vint metres d’alçada, una feina que li va portar quatre anys, fins al 1960, amb un resultat espectacular d’escenes bíbliques i de la vida de l’apòstol sant Andreu.
L’èxit de Sant Andreu li va portar una llarga llista d’encàrrecs: aeroport de Barcelona (1961), santuari de La Salut de Terrades (1962), Sant Jaume de Queralbs (1963), Sant Andreu de Casibrós a la Vall de Cardós (1964), Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia (1965), Sant Jaume d’Estaon, també a Cardós, (1966), Santa Eulàlia de Farrera i parròquia de Sant Adrià de Besós (1968), Llavorsí, Sant Pere de Lladós, a Cardós un altre cop (1969) i a la petita capella de La Coma, a Monistrol de Calders (1971), que tancaria el seu cicle de pintures murals.
Al anys setanta, Verdaguer continuà pintant, exposant i recollint guardons, de manera que la seva obra s’escampà per Nova York, Tel-Aviv, Viena o, especialment, la temporada que passà a Montevideo.
Persona tractable, amic de tothom, habitual de les tertúlies artístiques de la ciutat i gran passejador, va continuar pintant suburbis i barraques, exposant fins al final dels seus dies. Va rebre la medalla d’honor de Barcelona i altres homenatges.
Casat amb Maria Andreu, van tenir dues noies i un noi. El matrimoni va continuar vivint tota la vida a Sant Andreu i, ja grans, van passar a viure a la Casa-Asil de Sant Andreu, fundada el 1866, on ell sortia habitualment a pintar al seu estudi. Poc temps després, moria la seva esposa i Josep Verdaguer moria el 14 de març del 2008. El seu comiat a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, sota les seves pintures, omplia el tempre totalment dels nombrosos amics i veïns que l’estimaven.
Cinc anys després, una de les primeres exposicions que se celebraren a l’Espai Josep Bota, del recuperat recinte de la Fabra&Coats, va ser en homenatge i record de Josep Verdaguer i Coma. Nombrosos particulars van cedir els seus quadres per poder-la realitzar.
