El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) ha presentat amb un acte al Congrés dels Diputats la catorzena entrega dels informes anuals sobre els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) a l’Estat espanyol.

El títol de l’informe, Internament ‘mutejat’, revela una estabilització en les xifres de persones internades als centres, al voltant de 2.000 l’any des del 2020, alhora que posa l’accent en el desconeixement per a la societat de la realitat del seu funcionament i impacte.

Malgrat que l’internament és contemplat per la llei com l’última de les mesures cautelars, cap de tan lesiva, s’hi recorre de manera desproporcionada

El 71% dels internaments van tenir causa d’expulsió, mentre que un 27% ho va fer per devolució. La majoria de persones privades de llibertat presentaven perfils amb un arrelament alt a Espanya; en menor mesura van ser internats perfils amb antecedents penals o policials, tot i que la narrativa oficial justifiqui l’existència dels CIE per aquest motiu.

La mitjana d’estada als centres es va situar, deixant de banda els centres de Madrid i Tenerife (sense gaire activitat), una mica més de 30 dies.

Del total de repatriacions forçoses dutes a terme per l’Estat espanyol, només un 30% van ser des de CIE. Tot i això, la xifra total amb prou feines assoleix les 4.000 anuals des de la pandèmia, quan del 2019 enrere sempre se situava al voltant de les 10.000.

Quatre de cada 10 persones internes van ser posades en llibertat finalment. El 55% de les persones internes van ser repatriades, xifres percentuals molt similars a les dels darrers 7 anys, fluctuant en una forquilla entre el 47% i el 57%.

Les deficiències i vulneracions de drets continuen al CIE. En alguns centres es continuen posant traves a les visites d’entitats de la societat civil, de capellania i fins i tot a l’orientació jurídica d’estrangeria, que en moltes ocasions es fa sense privacitat.

És urgent escometre una reforma, tant en el plec de contractació com en el mateix servei medicosanitari

També s’aprecia una major hostilitat i tracte denigrant, especialment en situacions de difícil maneig per part dels funcionaris policials.

Tal com va publicar SJM en un informe conjunt amb el CESPYD de la Universitat de Sevilla el gener passat, la salut mental s’agreuja dràsticament amb l’internament al CIE: 7 de cada 10 persones internes entrevistades en aquest estudi mostraven símptomes d’ansietat i depressió, mentre que el 20% havien intentat autolesionar-se.

Els CIE són una eina nuclear de les polítiques migratòries estatals i, en especial, europees.

El  nou Pacte de Migració i Asil aprovat per la UE l’abril passat exalça la figura de la detenció a persones migrants que accedeixin o es trobin de forma irregular als estats, i la gestió migratòria ha estat un dels eixos centrals de debat polític entorn de les eleccions europees d’aquest diumenge.

Les xifres oficials transmeten la idea d’un internament amb sordina, silenciat per números relativament baixos des de la pandèmia, que mira de justificar-se en aplicar-se a persones amb antecedents, però que trunca projectes familiars de vida i genera un patiment immens, i afectant de ple la salut mental els qui ho pateixen.

El SJM reitera, un cop més, la seva crida a tancar els CIE definitivament.