El document per a l’Etapa Continental, presentat a Roma aquest 27 d’octubre, és fonamentalment un “document-marc” que ajudarà a continuar tractant els temes rellevants per a l’Església en el moment actual. No és un resum, ni un full de ruta amb metes o objectius, ni un document magisterial, ni un document teològic, encara que tingui bases teològiques sòlides. Crida l’atenció la varietat de cites que conté, de conferències episcopals i de realitats eclesials diverses, que representen el parer que es repeteix en moltes síntesis de l’Etapa Diocesana.

El document consta d’una introducció i quatre capítols. Destaca el títol que s’ha escollit: Eixampla l’espai de la teva tenda (Is 54,2), que és tota una suggeridora declaració d’intencions del que el camí sinodal ha de suposar per a cada creient en Jesús i per a les Esglésies diverses.

La introducció ofereix claus de comprensió per entendre què és i què no aquest document, al qual se’ns convida llegir “amb els ulls del deixeble”.

El capítol 1, “L’experiència del procés sinodal”, proporciona un relat de l’experiència de sinodalitat viscuda fins ara, amb la consulta del Poble de Déu a les Esglésies locals i el discerniment de les Conferències Episcopals. Mostra les dificultats detectades i els fruits recollits més rellevants. És un exercici compartit de l’experiència de sinodalitat viscuda pels qui han participat en el procés.

El capítol 2, “A l’escolta de les Escriptures”, ens regala la preciosa i inspiradora imatge bíblica que assumeix el títol: la de la tenda, que ofereix una clau d’interpretació a la llum de la Paraula, que desafia l’Església a ser lloc d’acollida i trobada autèntica.

El capítol 3, “Cap a una Església sinodal missionera” modula les paraules clau del camí sinodal amb l’escolta del Poble de Déu, aglutinades a l’entorn de cinc tensions generatives entrellaçades entre elles: 1) l’escolta com a obertura a l’acollida a partir d’un desig d’inclusió radical; 2) l’impuls missioner, expressat amb el vocabulari de la fraternitat universal que ens llança al compromís compartit per la casa comuna; 3) l’assumpció d’un estil basat en la participació; 4) la construcció de possibilitats concretes de viure la comunió, la participació i la missió; 5) la litúrgia, en particular l’eucarística.

El capítol 4, “Propers passos”, albira el futur amb dos registres per continuar avançant: l’espiritual, que suposa una conversió sinodal missionera, i el de la metodologia per entreveure els següents moviments de l’Etapa Continental.

No pensem que el temps d’escolta i de discerniment ja han conclòs amb l’Etapa Diocesana, més aviat estan al centre de l’Etapa Continental.

Una altra clau de lectura per a l’etapa que iniciem és la relació d’«interdependència» existent entre l’Església universal i l’Església particular que suposa un moviment dialògic. Finalment, convé subratllar la visió d’una Església capaç d’inclusió radical, com remarca l’evocador títol profètic seleccionat per al document: donar la benvinguda als altres a dins, donant cabuda a la seva diversitat.

És la disponibilitat per entrar en la dinàmica del misteri pasqual que és el fonament de l’”espiritualitat sinodal”.