La recent entrevista d’El País Internacional al papaFrancesc (22/01/2017) conté —tant des del punt de vista explícit com implícit—algunes claus d’interès per comprendre la novetat del seu pontificat que aviatarribarà al quart aniversari. Defineix el seu predecessor Pau VI com a «màrtirde la incomprensió». És sabut que Francesc també pateix incomprensions, algunesentre el seu mateix col·legi de cardenals. Referint-se a la denúncia pública dequatre purpurats, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha dit: «M’ha dolgut molt.He quedat molt impressionat negativament. Els cardenals hem d’ajudar el Papa,no posar-li dificultats.» Recentment, han aparegut a Roma cartells anònims encontra la seva persona. Els analistes indiquen, pel to i els problemes queesmenten, que la idea pot haver-se originat en àmbits conservadors desitjososde disseminar malestar (LV 5/02/17). Evidentment, aquests atacs no es podendesvincular de l’onada de conservadorisme i fonamentalisme que emmascara avuiel món. Tot i que a Francesc aquestes crítiques no semblen amoïnar-lo gaire,els dona una resposta contundent.
Davant d’un món que viu una tercera guerra mundial a bocins—màxima preocupació— promou el diàleg: «No es pot concebre una política sensediàleg. Mitjancers, no intermediaris, tant en l’acció pastoral com en ladiplomàcia vaticana. El mitjancer crea ponts, l’intermediari aixeca murs i posapeatges.»
Davant les ideologies, proposa realisme: els qui no tenencontacte amb la gent, «es defensen de la realitat»; «un sempre està més còmodeamb el sistema ideològic que s’ha muntat, perquè és abstracte». Les ideologies«són refugis que t’impedeixen tocar la realitat».
Davant dels acomodats en l’Església, dels qui «tenen clartot el que cal fer», els recorda que l’essència evangèlica és positivamentescandalosa i els proposa el testimoni suprem del martiri: els recorda que «elsmàrtirs van donar la vida per haver predicat una cosa que molestava».
Davant del clericalisme («el pitjor mal que pot patirl’Església» «quan el pastor es converteix en funcionari») proposa proximitat.«Una Església que no és propera no és Església.» «El cristianisme, o ésconcret, o no és cristianisme.» «Els sants són els concrets de l’Evangeli en lavida diària.»
Les paraules i els gestos de Francesc són prou eloqüents:la seva única revolució és la de l’Evangeli.
