El 30 de juny va tenir lloc al Col·legi de la Immaculada, a Còrdova, dirigit per les Religioses de Maria Immaculada, la cloenda del curs escolar amb la celebració d’una Eucaristia, que vaig tenir l’honor de presidir. Al fil de les tres boniques guspires de Jesús de Natzaret, Salvador, Mestre i Amic, em vaig voler fixar en la seva dimensió magisterial, en la seva forma tan senzilla i propera de contagiar als seus oients els valors del Regne de Déu: Veritat, Amor, Justícia i Llibertat.

Hi ha dues paraules que van estretament unides en el camp de l’ensenyament, professors i educació, subratllant amb força la importància de l’educació i de la formació en el nostre temps. Hi ha una definició bonica que hem de tenir molt present: “Educar és seduir per encantament i exemplaritat.” Tant “l’encant” com “l’exemple” són dues tasques claus. El primer és “encantar”, que no és cap altra cosa que sorprendre, suggerir, mostrar una faceta positiva que a altres ha passat inadvertida. El segon, “l’exemplaritat”, significa lluitar perquè entre la teoria i la pràctica hi hagi una bona relació, una bona conjuminació entre el que diem i fem.

Als joves d’avui els hem “d’encantar” en tres bonics paisatges: el de l’amor, el de la fe i el del testimoni. Sant Agustí ens assenyalarà la importància de l’amor en la seva coneguda frase: “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si corregeixes, corregiràs amb amor; si perdones,  perdonaràs amb amor.” La fe cal centrar-la en la trobada, com diu el papa Francesc: “La fe cristiana o és trobada viva amb Déu, o no ho és.” I el testimoni només llueix en les obres, en els fruits. L’Eucaristia amb els mestres va deixar en l’ambient la flor d’un somriure al cor.