Tots patim els efectes de la crisi sanitària, però el fet de conèixer la situació de persones especialment vulnerables ens pot ajudar a relativitzar les conseqüències de la pandèmia en les nostres vides i a no quedar-nos instal·lats en la queixa. També és un estímul per a la solidaritat descobrir les respostes que des de l’Església s’estan donant.
Així, al Catalunya Cristiana d’aquesta setmana ens ocupem de dos col·lectius que pateixen especialment els efectes de la crisi sanitària: els refugiats i els presos. En el primer cas, presentem la tasca que a Itàlia ha fet i fa la Comunitat de Sant’Egidio amb la creació dels corredors humanitaris, vies segures que eviten que les persones que fugen de la guerra en els seus països d’origen hagin de recórrer a d’altres fórmules que sovint els condueixen a la mort, principalment els viatges en pasteres a través del Mediterrani. I quan arriben, facilitant-los l’acolliment i la formació en llengua italiana, imprescindible per poder-se integrar. Hi ha també persones generoses que tenen una segona residència i la posen a disposició per acollir una família. Tot i que la propaganda política contra els immigrants està molt difosa, la Comunitat de Sant’Egidio demostra el contrari: que un poble només pot créixer i ser gran si sap integrar, ser obert i acollir els altres.
Quant als interns de les presons, també han patit la por i la inseguretat davant de possibles contagis i el desconeixement davant de la malaltia i la mort de persones estimades sense poder acomiadar-se’n i, encara, alguns estrangers la tristesa de no poder tornar als seus països pel tancament de fronteres. També han vist com es trencava la rutina de les presons, no han pogut rebre visites de familiars, sobretot el vis-a-vis, els practicants no han pogut assistir a les eucaristies, ni la majoria a d’altres actes formatius que alleujaven la solitud i en els quals solien participar. En aquests mesos de pandèmia, els mercedaris han fet de pont entre els interns i les seves famílies, comunicant les inquietuds d’uns i d’altres mitjançant telefonades o whatsapps. O bé els han enviat cartes, periòdicament, com una manera de fer-se present i de fer- los veure que la capellania resava per ells i els sentia propers.
Les actuals circumstàncies són un desafiament per exercitar les obres de misericòrdia corporals i espirituals.
