Colòmbia ha dit «no» a l’acord de pau entre el Govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). Això no vol dir que els colombians no vulguin la pau. El preu que han pagat per una guerra que fa 52 anys que dura és massa alt: 265.000 morts, 46.000 desapareguts i 7 milions de desplaçats. El resultat del plebiscit va ser molt ajustat: un 50,2% en contra i un 49,7% a favor. L’abstenció va ser de més del 60%.
Segons ens explica Alfonso Velásquez, sacerdot colombià establert a la diòcesi d’Urgell, «els acords firmats de cara a l’avanç i a la recerca de la pau a Colòmbia són un avanç per aconseguir-la. Per això l’horitzó que s’endevina és molt esperançador». Així i tot, considera que el vot pel sí no era el més adequat «perquè aquests acords no s’han explicat prou bé a tot el poble i sobretot no queda clar què passarà a llarg termini una vegada s’hagin acabat les garanties que firma el govern amb les guerrilles».
Una defensora del «sí» es Ángela M. Jaramillo, coordinadora del programa «Cultura per a la Pau» de la Pontifícia Universitat Xaveriana amb seu a Bogotà, que qualifica de «molt positiva la firma de l’acord, sobretot, la seriositat i responsabilitat amb què es va fer el procés de negociació. Escoltar les víctimes i saber quines demandes feien va permetre resoldre temes jurídics importants en el marc de la jurisprudència internacional. En altres parts del món ja s’ha provat que és més important per a la víctima saber la veritat i sentir-se reparada, i per als victimaris saber que poden reparar fent alguna acció objectivament verificable i que incideixi en el benestar de la població, que no pas pagar anys de presó».
La firma dels acords ha confirmat la forta polarització en què el país està immers. Fernán González, s.j., és membre del Centre d’Investigació i Educació Popular (CINEP) de Colòmbia. Ens explica que «per a uns, el govern ha cedit massa en acceptar una justícia transicional, de tall prospectiu i restaurador, amb una mirada cap al futur, en lloc d’una justícia punitiva centrada en el càstig contra els actors armats que haurien comès delictes de lesa humanitat». D’aquesta polarització tampoc se n’ha escapat l’Església, «per la qual cosa la Conferència Episcopal es va abstenir de prendre posició sobre el plebiscit i es va limitar a demanar que es votés a consciència».
També hem pogut parlar amb Mons. Héctor Fabio Henao, director del Secretariat Nacional de Pastoral Social de Colòmbia. Compromès amb els processos de pau del seu país, va estar present el 26 de setembre en la firma de l’acord entre el president Juan Manuel Santos i el comandant de les FARC, Rodrigo Londoño, a Cartagena de Indias. Davant el futur incert opina: «El que ens queda és la reconstrucció del teixit social, guarir les ferides. Aquest plebiscit ha remogut ferides. Tenim davant un procés de reconciliació molt fort, haurem de treballar molt intensament perquè la societat sigui capaç d’establir mecanismes de diàleg. El procés serà difícil perquè hi ha actors armats sobre el terreny amb molta capacitat de causar agressions i hi ha un desafiament dins del món polític i en la vida social per les divisions existents. Ve una etapa d’intentar arribar a un acord sobre com avançar cap al futur. El que està en joc és el futur del país. Ens queda un camí que s’haurà de recórrer amb molt de compte en el tema de la reconciliació nacional».
