A Ex 24,1-11 veiem Moisès llegint en veu alta, explicant les paraules i les normes que Jahvè dona al poble. A la Bíblia, l’escriptura està fortament relacionada amb el record. Escriure és una acció que permet entregar als altres el més preciós de la pròpia vida, perquè ells siguin transformats. El llibre és per a la memòria, l’escriptura és un acte antropològic decisiu, perquè aporta la memòria d’un poble, construeix la identitat dels que venen després.

La força d’Israel ha vingut sempre de la memòria i de la litúrgia. Gràcies a la Pasqua, commemorada any rere any, el poble ha pogut sobreviure i sobreposar-se a les adversitats.

Per això, en el nostre text, Moisès llegeix el llibre de l’Aliança, pren la sang d’uns vedells oferts en sacrifici i aspergeix el poble, dient: “Aquesta és la sang de l’Aliança que el Senyor conclou amb vosaltres d’acord amb totes les paraules d’aquest document.”

L’autor de l’Èxode posa en joc tots aquests elements, i fa una associació imaginària entre l’acte d’aspergir amb sang i l’acte de llegir, aspergint el poble amb la Paraula de Déu. El poble és ruixat amb la sang de l’Aliança, que representa la vida en general i la vida divina. Per la mateixa sang s’uneixen Déu i el poble. Aquesta sang, combinada amb l’aigua que brolla del costat traspassat de Crist, és la Paraula de Déu i l’Esperit Sant que ruixa a tots els creients de la Nova Aliança.