En el NT la misericòrdia de Déu es revela i es presenta en la persona de Jesús.
Jesús es compadeix de la vídua de Naïm (Lc 7,13); es compadeix d’un pagà. Jesús el cura i li diu: “Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu” (Mc 5,19); se serveix de paràboles per desenvolupar la seva ensenyança sobre la compassió (Mt 18,33).
Jesús utilitza paràboles per desenvolupar el seu ensenyament sobre la compassió. Al servent que primer demana misericòrdia al seu amo per un gran deute i després és cruel amb un altre per una quantitat més petita, se li fa una pregunta: “No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?” (Mt 18,38). L’home que és assaltat en el camí, només, dels tres que passen pel seu costat, un es compadeix, el samarità (Lc 10,31-33). En la dels germans hereus, el petit fracassa en la seva decisió de trencar amb tot i decideix tornar a casa. El pare quan el veié “es commogué” (Lc 15,20).
Hi ha laments que denuncien el comportament dels fariseus, Jesús els acusa i els diu que descuiden el més important de la Llei: “…la justícia, l’amor i la fidelitat!” (Mt 23,23).
Altres textos: Pau beneeix Déu (2Co 1,3); “Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida…” (Ef 2,4-5). Jesús no és un summe sacerdot incapaç de compadir-se (He 4,15-16). Déu per la seva gran misericòrdia… (1Pe 1,3).
La Paraula és per ajudar-nos a viure d’una altra manera enmig d’aquesta societat en què ens toca viure, necessita persones i comunitats que mostrin que es pot viure d’una altra manera, com tantes vegades ha succeït al llarg de la història.
