Abraham i Lot, oncle i nebot, tenen un problema: els pastors dels seus ramats es barallen perquè se’ls ha quedat petit el lloc de pastura. Llegim al llibre del Gènesi: “Però aquella regió no bastava per viure-hi tots dos: tenien massa béns per poder habitar plegats en un país” (13,6).

A Abraham li toca presentar una proposta de solució. Ell podria fer valer el seu ascendent sobre Lot, perquè és més gran que ell i perquè és el seu oncle. Però la seva proposta resultarà solució perquè no cerca guanyar-lo. Seguim llegint: “T’ho prego, som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus” (13,8).

Abraham inicia la proposta amb humilitat: “T’ho prego”; la continua amb desitjos de pau: “no hi ha d’haver discussions”; i la remata amb el reconeixement de la fraternitat: “perquè som de la mateixa família”. És realment impressionant constatar com aquesta humilitat condueix Abraham a proposar la manera més senzilla, que alhora esdevé la més eficaç. El mètode és ben fàcil, gens complicat. Simplement l’acord dialogat des de la generositat amb l’altre i el desig de pau. Tot es redueix a recordar que l’altre té els meus mateixos drets perquè és germà meu, és fill del meu mateix Pare Déu.

Heus aquí la clau de la solució, posar Déu enmig perquè ens regali el do de la generositat que no cerca que hi hagi vencedors ni vençuts, amb un acord del conflicte que acaba beneficiant tothom. Fixem-nos que Abraham, autor de la proposta, ho posa tan fàcil a Lot que podem dir que li serveix un molt bon acord en safata: “No tens davant teu tot el país? Doncs separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra” (13,9).

Però, alerta!, això no es converteix en un “fer cadascú la seva”. Quan Lot és fet pres a Sodoma Abraham apareixerà per salvar-lo (Gn 14) perquè el llaç d’unió, d’amor fratern, és molt més gran que les diferències i interessos.