En la recent trobada a Santiago de Compostel·la de les Comissions Episcopals per a la Comunicació Social de Portugal i Espanya, hem centrat la reflexió i la comunicació d’experiències en “Com comunicar una esperança major”. La preocupació s’accentua encara més quan en l’anàlisi de la realitat d’avui percebem la necessitat d’uns mitjans de comunicació que siguin veritable vehicle que dignifica les persones i ennobleix les institucions. És preocupant constatar que avui vivim més propensos a la decepció, sovint atrapats entre utopies i petites esperances centrades en la immediatesa.

Hem vist que la comunicació social s’enfronta a dues possibilitats: limitar-se a caure en el joc de les intrigues de la societat de consum, on és difícil distingir entre la veritat i la mentida o, d’altra part, comunicar una esperança realista i resistent, essent veu dels sense veu, fent-se ressò del dolor humà i del sofriment de la terra. Com anar més enllà d’allò que és immediat i efímer? Com oferir una esperança que toqui l’arrel del sentit de la vida i possibiliti la seva projecció transcendent? Hi ha esperança per a tothom?

Després d’una anàlisi detallada i havent escoltat diferents veus, veiem que en el cor de tota comunicació social hi ha d’haver una forta dosi d’humanitat i tendresa, de compassió i de perdó, capaç d’obrir la persona a una esperança major i millor, definitiva i transformadora. La clau d’aquesta esperança la trobem en Jesús, en la superació de tot mal, de la mort i el pecat, operada pel triomf de la resurrecció. Fem-ne memòria, ja que tota comunicació feta des d’aquesta perspectiva pot generar una esperança que no enganya i que anima a viure.