No és cap novetat afirmar que el sagrament de la penitència no és gaire freqüentat pels catòlics, si més no des de fa unes quantes dècades. Tot amb tot, després de l’afirmació precedent, ens atrevim a dir que, en els batejats, actualment, manca encara més que la confessió en si, un ample sentit de la penitència en la pròpia vida. O, per dir-ho altrament, que hem reduït la penitència cristiana al fet de confessar-nos, gairebé com una realitat automàtica i separada de qualsevol altra experiència vital.
El Catecisme de l’Església Catòlica (CCE) té pàgines bellíssimes on explica el que ara volem dir. Ens recorda que existeix una penitència interior, és a dir la conversió del cor. Es tracta d’una reorientació radical de tota la vida, un deixar de pecar, una aversió al mal i una gran repugnància per les males accions comeses. Aquesta conversió, amb tot el que comporta, “es realitza en la vida quotidiana per gestos de reconciliació, per la preocupació pels pobres, per l’exercici i la defensa de la justícia i el dret, pel reconeixement de les faltes als germans, la correcció fraterna, la revisió de vida, l’examen de consciència, la direcció espiritual, l’acceptació dels sofriments, la fortalesa en la persecució per raó de la justícia. Prendre la pròpia Creu, cada dia, i seguir Jesús és el camí més segur de la penitència” (CCE 1435).
Essent ferm que només l’absolució sacramental és la via ordinària pel perdó dels pecats greus (cf. CCE 1497), i que l’Església recomana també confessar les faltes quotidianes en vistes a una pedagogia de la consciència (cf. CCE 1458), no podem oblidar tots els altres recursos que tenen la capacitat de purificar el nostre cor penedit d’aquells pecats venials que, sovint, enterboleixen la vivència de la fe.
A més del que hem esmentat més amunt, bo i citant el Catecisme, pensem en la celebració de l’eucaristia. El nostre llibre afirma que “l’eucaristia enforteix la caritat que, en la vida de cada dia, tendeix a afeblir-se; i aquesta caritat vivificada esborra els pecats venials” a la vegada que, “per la mateixa caritat que inflama en nosaltres, l’eucaristia ens preserva dels pecats mortals futurs” (CCE 1394.1395). En aquest sentit és ben significativa l’oració de postcomunió de la missa “Pel perdó dels pecats”, que diu: “Concediu-nos, Déu totpoderós, que, havent rebut amb aquest sagrament el perdó, per la vostra gràcia no recaiguem en el pecat…”, així com la conclusió del ritu de l’aspersió de l’aigua en començar la missa: “Que Déu totpoderós ens purifiqui del pecat i, per la celebració d’aquesta eucaristia, ens faci dignes de participar a la taula del seu Regne.”
Ara que s’acosta el temps quaresmal, pot ser un bon moment per aprofundir en el sentit penitencial de tota la vida cristiana.
