Quan una parella s’acosta a la parròquia per tal de preparar el seu matrimoni, és freqüent descobrir que, si més no un dels dos, no ha rebut el sagrament de la Confirmació. Aquest és el moment de posar remei a un buit important.
Sovint, quan hom els indica que cal que es preparin per rebre aquest sagrament abans de casar-se, la reacció és preguntar per la seva obligatorietat. Evidentment, la resposta no pot cenyir-se a un horitzó tan estret, i cal explicar la importància de completar la iniciació cristiana i el significat de la crismació, així com la relació que els sagraments tenen entre si i amb la fe. Considerar els sagraments de forma independent, com si cadascun s’esgotés en ell mateix, i ignorar l’adhesió real de la persona a la fe viscuda, bloqueja una veritable evangelització.
Els catòlics de ritu romà hem perdut de vista, des de fa molt temps, la unitat del que en podem dir el gran sagrament de la iniciació cristiana, malgrat que el Catecisme i els llibres litúrgics en parlen perfectament. Si el gran Nicolau Cabàsilas aixequés el cap se’n faria creus. I no solament ell. De fet, els cristians orientals —també els catòlics d’aquelles Esglésies— van resoldre aquest punt des del primer moment, a fi que aquella unitat de què parlàvem no es trenqués.
El Vaticà II va definir esplèndidament, amb poques paraules, el contingut d’aquest sagrament —i el dels altres—, de tal manera que queda clara la radical necessitat d’ésser ungits amb el segell de l’Esperit Sant per a una vida cristiana fructuosa. Ens referim a la constitució dogmàtica Lumen gentium 11. Interessant que el text conciliar citi, aquí, en nota a peu de pàgina, sant Ciril de Jerusalem, l’esmentat Cabàsilas i la summa teològica de sant Tomàs d’Aquino.
Però, tornem a la pregunta dels nuvis. És obligatori rebre la confirmació abans de casar-se? Tot i que hem defensat la resposta més ampla, no podem deixar de contestar aquest interrogant amb una afirmació sense dubtes. Sí, és obligatori. Ho diu clarament el cànon 1065 del Codi de Dret Canònic: “Els catòlics encara no confirmats han de rebre el sagrament de la confirmació abans de ser admesos al matrimoni, si això és possible sense una greu dificultat.” Notem que aquest text indica una obligació. Només una impossibilitat greu farà que s’ajorni la confirmació, cosa que caldrà acompanyar pastoralment. Subratllem la paraula “greu”. La simple comoditat, un problema d’agenda o qüestions semblants no es poden pas qualificar de greus, i cal trobar solucions.
No ens estranya que les disposicions canòniques siguin estrictes en aquest punt. Són fidels a l’ensenyament del Mestre, quan va dir a Nicodem que, per entrar al Regne de Déu, cal néixer de l’aigua i de l’Esperit Sant (cf. Jn 3,5).
