Tots coneixem l’origen de les confraries i el perquè de la seva existència. Però molts es demanen sobre el perquè de la seva actualitat quan la seva existència a vegades sols es redueix a uns pocs dies a l’any i la seva identitat no queda del tot definida com espais de vida cristiana: de formació, d’espiritualitat i d’acció caritativa.

Benet XVI va definir les confraries com “un conjunt de germans i germanes que, volent viure l’Evangeli amb la certesa de ser part viva de l’Església, es proposen posar en pràctica el manament de l’amor, que impulsa a obrir el cor als altres, de manera especial als qui es troben amb més dificultat. A pesar de l’increment del benestar econòmic, encara no han desaparegut les bosses de pobresa i, per tant, avui com en el passat, queda molt per fer en el camp de la solidaritat”. Confrares, on som? Al costat de qui estem? En quina comunitat cristiana estem arrelats per viure i alimentar la nostra fe? Com la comuniquem als altres?

La caritat i la solidaritat segueixen sent elements imprescindibles com a confrares, grups de germans creients. Tot confrare, a més d’aprofundir en la formació i participar en l’acció litúrgica i sacramental de l’Església, hauria de distingir-se pel seu compromís social obert a aquells camps en els quals l’Església treballa a favor dels més pobres. El papa Francesc, tres dies després de la seva elecció i davant de milers de periodistes i tota l’audiència de les xarxes socials, va dir: “Com voldria una Església dels pobres i per als pobres.” Per al temps que vivim, l’opció creient és molt necessària i la seva font és l’amor de caritat, el que es dona del tot i estima sense mesura, com Jesús.