“El crit de la pau” s’ha escoltat a la Pregària per la Pau, en l’esperit d’Assís, celebrada enguany a Roma. A través de la pregària per la pau, l’amistat i la trobada, la reflexió i el diàleg, busca construir camins de pau.
Pau, Peace, Paix, Mir… En molts idiomes, els milers d’homes i dones de diferents religions i cultures, reunits al Colosseu, van expressar el seu compromís d’afirmar el ius pacis, el dret a la pau per a tot el món. Poc abans, el papa Francesc havia afirmat: “La invocació per la pau no es pot reprimir: sorgeix del cor de les mares, està escrita a les cares dels refugiats, a les famílies que fugen, als ferits o als moribunds. I aquest crit silenciós puja al Cel. No coneix fórmules màgiques per sortir dels conflictes, però té el sacrosant dret de demanar la pau en nom dels patiments soferts, i mereix ser escoltat. Demana que tots, començant pels governants, s’ajupin a escoltar amb serietat i respecte. El crit de la pau expressa el dolor i l’horror de la guerra, mare de totes les pobreses”.
En el context bel·licós que vivim, el crit de la pau arriba des d’Ucraïna i de molts altres països colpejats per la guerra. El manifest final, firmat pel papa Francesc i els líders religiosos, afirma: “Prou a la guerra! Aturem tots els conflictes. La guerra és una aventura sense retorn. Desactivem l’amenaça nuclear o, al final, tots hi perdrem!” És una advertència als responsables polítics: “Alliberem el món del malson nuclear. Reprenguem immediatament el diàleg sobre la no-proliferació nuclear i el desmantellament de les armes atòmiques”.
Reprenguem immediatament el diàleg sobre la no-proliferació nuclear i el desmantellament de les armes atòmiques
Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, a la jornada inaugural va demanar una “imaginació alternativa que dibuixi una visió de pau davant de pensaments cansats i resignats” per construir la pau. Segurament ara és el moment de buscar nous camins amb diplomàcia i diàleg. En aquest sentit, el president Macron va afirmar: “La pau és profundament impura, ontològicament, perquè accepta una sèrie d’inestabilitats, d’inconvenients, que, tot i això, fan possible aquesta coexistència entre l’altre i jo”.
La trobada “va mostrar una forta esperança, feta de confiança en Déu, d’espera en els líders polítics, de confiança en la voluntat de pau dels pobles. Els jueus van resar sota l’arc de Titus, que conserva la imatge del saqueig del temple i la destrucció de Jerusalem. Els cristians a l’amfiteatre del Colosseu, lloc de violència i martiri. El mal no pot vèncer.”
