Al Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana presentem dues iniciatives eclesials pioneres que demostren que laconversió ecològica que proposa el papa Francesc a la Laudato Si, no solamentés necessària sinó que també és possible: la del monestir de Poblet a la Concade Barberà i la de la parròquia de Sant Cebrià al barri de la Teixonera iarxiprestat de la Vall d’Hebron de Barcelona. La conversió ecològica té moltesconseqüències: incorporar la cura del planeta a les nostres activitatsquotidianes, als nostres habitatges, estar atents a les decisions dels políticsque afectin l’ecosistema, elegir economies alternatives, fins i tot estaroberts a canvis en la nostra dimensió espiritual.
Tot i que encara a molts cristians els resultiestrany associar la conversió a l’ecologia, ja sant Joan Pau II havia parlat endiverses ocasions de la necessitat d’aquesta conversió. Així, el 2001, totcomentant el Salm 148, 1-5, afirmava que «l’harmonia de l’home amb els seussemblants, amb la creació i amb Déu mateix és el projecte establert pelCreador». Ens deia que tots estem cridats a tenir cura i a administrar bé lacreació, a continuar amb l’obra del Creador, una obra de vida i de pau. I noméscal mirar el nostre entorn per veure que això no ha estat ni és sempre així,que s’ha humiliat la nostra casa comuna.
Francesc ha desenvolupat aquesta línia delMagisteri i ha plantejat la conversió ecològica com una de les finalitatsprimordials de la seva encíclica Laudato Si (cfr. LS 216-221): cal assolir unamística, uns mòbils interiors que impulsin, motivin, i donin alè i sentit al’acció personal i comunitària, perquè «una conversió ecològica implica deixarbrotar totes les conseqüències de la trobada amb Jesucrist en les relacions ambel món que ens volta» (LS 217). I aquesta trobada ha de ser alhora personal icomunitària (cfr. LS 219).
El proper 26 de febrer, Dimecres de Cendra, començaràla Quaresma, temps de conversió, de reconciliació i de purificació. Seria boque en totes les parròquies i comunitats reflexionéssim i oferíssim pistesconcretes sobre la nostra necessària conversió ecològica. Que a l’hora de ferl’examen de consciència pensem i ens dolem dels pecats que cometem també contrala terra i la natura que ens volta. Pecats que poden ser també de pensament, deparaula, d’obra i, sovint, d’omissió. Canviar d’hàbits és molt important peròha de ser un reflex d’un canvi interior molt més pregon.
