No és gens fàcil; canviar els esquemes i els hàbits de comportament als quals estem habituats resulta enormement complicat quan s’ha de tenir en compte que se’ns demana canviar estils de vida i demanar que hi hagi voluntat política per canviar estratègies que s’obrin a solucions reals. “La pandèmia —acaba de dir el papa Francesc en el missatge als participants en la COP26— ens ensenya que no tenim alternativa i que sols aconseguirem vèncer-la si tots participem en aquest repte” i afegeix que “hi ha hagut un abans de la pandèmia; serà inevitablement diferent del després de la pandèmia que hem de construir, junts, partint dels errors del passat”. La crida a canviar l’estil de vida obeeix indiscutiblement al fet que som davant d’un canvi d’època que —ho vulguem o no— ens afecta a tots i demana una cooperació profunda i unida entre tots els pobles del món. En aquest sentit, i perquè el compromís és de tots, demana als països amb majors capacitats que “liderin el finançament climàtic, la descarbonització del sistema econòmic i de la vida de les persones, la promoció d’una economia circular i que facin costat als països més vulnerables per adaptar-se als impactes del canvi climàtic i respondre a les pèrdues i danys derivats d’aquest fenomen”. La Santa Seu amb l’Estat del Vaticà ha volgut donar exemple i adoptar una estratègia de reducció a zero de les emissions netes i promoure al mateix temps una educació per a l’ecologia integral. Vull subratllar aquest darrer aspecte referent a la necessitat de l’educació sobretot quan pensem en els joves i la influència de comportament dels majors. En la promoció d’aquesta educació per a l’ecologia integral, el papa Francesc diu que “les mesures polítiques, tècniques i operatives s’han de combinar amb un procés educatiu que promogui nous estils de vida i fomenti un model cultural de desenvolupament i sostenibilitat centrat en la fraternitat i en l’aliança entre l’ésser humà i l’entorn natural”. Ja ho havia expressat amb detall a l’encíclica Laudato Si’, aprofundint les noves actituds de conversió ecològica que fan que el creient contempli el món des del seu interior, convidant a explicitar-ho i —com diu ell— “permetent que la força i la llum de la gràcia rebuda s’esplaïn també en la seva relació amb les altres criatures i el món que els envolta, i provoqui aquesta sublim fraternitat amb totes les coses creades que tan lluminosament visqué sant Francesc d’Assís” (LS 221). Es refereix, especialment, a les actituds d’humilitat i sobrietat, que poden conduir a un nou estil de vida que renuncia al malbaratament i es decideix a cuidar la casa de tots. Ens convida a una acció urgent, valenta i responsable, on queda clar que no es pot esperar més temps, que hi ha massa rostres humans que sofreixen aquesta crisi climàtica.Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca