En la lectura de l’Evangeli del diumenge primer d’Advent, Jesús ens recorda el relat bíblic del diluvi. Diu Jesús: «Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots.» Molts són els senyals del diluvi, i molts d’ells a casa nostra. Els esdeveniments climàtics extrems es manifesten cada cop amb major freqüència: sequeres persistents, incendis, onades de calor…
Durant els darrers 30 anys, nombrosos profetes del nostre temps han estudiat els efectes de la crema de combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (particularment de diòxid de carboni). Ens han avisat que un increment sobtat de temperatura en tan sols 200 anys per sobre d’1,5ºC respecte nivells preindustrials amenaça els fràgils equilibris de l’ecosistema, generant efectes en cadena. Per exemple: l’increment de la temperatura genera canvis en les precipitacions, sequeres i, per tant, incendis, reduint grans masses forestals com l’Amazones, que en absorbir menor diòxid de carboni, fa que aquest s’incrementi a l’atmosfera, amplificant el cicle, i afectant altres cadenes (com el desglaç dels pols, els corrents oceànics, la viabilitat de l’agricultura…). El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) calcula que ja portem 1,1ºC d’increment i que, mentrestant, en comptes de reduir-se les emissions, cada any augmenten.
Des del 1995, l’ONU convoca anualment conferències de països (conegudes com a COP) per prendre acords sobre com afrontar el canvi climàtic, i ja en van 27. L’acord de París, signat a la COP de 2015, va posar sobre la taula el compromís de presentar plans de reduccions d’emissions («contribucions nacionalment determinades» o NDC). Dels 193 països signants, només 151 han presentat els seus objectius de reducció d’emissions. Si els complissin, l’IPCC calcula l’increment de temperatura global a 2100 en uns catastròfics 2,5ºC, i només uns pocs dels països més contaminants han incrementat l’ambició dels plans. Alhora, no s’està arribant a un acord per limitar els «crèdits zombis» que fluctuen en els mercats d’emissions de carboni, fent possible que el còmput global d’emissions no baixi de nivells letals.
Per revertir l’escalfament global, no ens valen canvis cosmètics, sinó que, com ens convida a fer el papa Francesc, cal una transformació radical de l’economia cap a una ecologia integral
Marc Collado Ramírez
El principal repte que s’ha plantejat en aquesta COP27 és la instauració d’un mecanisme internacional de finançament de les pèrdues i danys que causa el canvi climàtic als països menys desenvolupats. Per això, és crucial la implicació financera dels països rics, els quals han pogut desenvolupar-se gràcies a la contaminació dels darrers 150 anys. Lamentablement, el context geopolític (conflictes Rússia-Ucraïna, Xina-Taiwan…) i la inflació als països occidentals no ajuda que els governs vulguin invertir una bona part dels seus pressupostos a ajudar els països pobres, per por que això els passi factura en unes eleccions.
Quan Jesús parla del diluvi, parla de nosaltres. Parla de com continuem enganxats com a societat als combustibles fòssils, i de com ens aboquem al caos climàtic mentre anem «menjant i bevent» sense adonar-nos del cataclisme que s’acosta. Per revertir la roda de l’escalfament global, no ens valen canvis cosmètics, sinó que, com ens convida a fer el papa Francesc a l’encíclica Laudato Si, cal una transformació radical de l’economia cap a una ecologia integral.
No podem esperar que aquesta vingui de la COP27, ja que és un espai intergovernamental on, de decisions, se’n prenen més aviat poques. Essent conscients del privilegi que tenim pel fet de viure en una democràcia en el marc de la Unió Europea, podem fer sentir la veu dels oprimits pel canvi climàtic a casa nostra: essent activistes per una conversió ecològica de la ciutadania, fent de la descarbonització de l’economia i de les grans corporacions una prioritat política, si no volem que el diluvi se’ns endugui a tots.