Confinats. Amb sort, en família. Amb més sort, ningú malalt. Segur que heu passat per diferents fases: desconcert («però… com ha passat, això?»), ràbia («han exagerat!» o «no han pres prou mesures!»), eufòria («Temps per fer el que no podíem fer! Sortim als balcons a aplaudir!»), angoixa («si això segueix… com ens guanyarem la vida?») o, directament, por («i si em poso malalt? o els nostres fills? o els avis?»). Teniu tot el dret a enfadar-vos… però no us deixeu «atrapar»: penseu que els vostres fills també experimenten aquestes emocions, però ells no tenen els vostres recursos per a gestionar-les. Us necessiten, més que mai, serens, responsables… i esperançats.
No podem predir amb certesa què passarà (mai no havia estat tan veritat Mt 25,13: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora») però tot sembla indicar que serà molt difícil —o impossible— celebrar la Setmana Santa en comunitat. Si fos així, penseu que ja esteu celebrant una CoronaPasqua:
Dijous Sant cada cop que seieu junts a taula, un àpat que potser heu preparat en família, potser una recepta de l’àvia (no us oblideu de trucar sovint els avis!), quan us «renteu els peus» servint-vos uns als altres, i extremeu la paciència —tan necessària, especialment en temps de convivència forçosa.
Divendres Sant quan penseu i pregueu pels que no tenen casa on quedar-se, quan patiu pels vostres éssers estimats confinats lluny de vosaltres, quan algú proper està malalt o, fins i tot, ha traspassat sense que hagueu pogut acompanyar-lo. Tingueu tothom present aquests dies, en la pregària i en la comunicació que sigui possible. Faciliteu aquesta comunicació als fills: amb els amics, les mestres, els parents… Trucades, videotrucades i missatges: feu-vos propers en l’alegria i en el patiment!
Animeu els vostres fills a expressar-se i feu-ho també vosaltres. Expliqueu-vos mútuament la Setmana Santa amb dibuixos, cançons i representacions amb els ninos i les joguines que de ben segur teniu a casa. Compartiu a les xarxes el que feu: amb prudència i senzillesa, però també amb alegria, que això també és evangelització, és comunitat, és Església!
I al capdavall, Diumenge de Resurrecció en cada somriure, en cada petó, en cada abraçada a casa i en cada gest d’afecte a distància, en la certesa que tot anirà bé, que tornarem a sortir, ens tornarem a trobar i a re-trobar, potser més conscients de tot el que ens ha estat donat, del regal de la Creació, de la salut, de la família, del que és veritablement important. Cuideu-vos, cuidem-nos… i bona CoronaPasqua a tots!
