Un any més, la festa del Corpus Christi, o com se l’anomena als pobles d’Andalusia, “el Dia del Senyor”. Va ser una religiosa, Juliana de Cornillon, la que va animar a celebrar aquesta festa en honor del Cos i de la Sang de Crist l’any 1208. Aquesta festa va sorgir a l’Edat Mitjana, conseqüència de la florida del pensament eucarístic del segle XIII. Al segle anterior va començar l’elevació de l’Hòstia en el moment de la consagració. En ple segle XIII —1246— es va celebrar aquesta festa a la diòcesi de Lieja (Bèlgica). Uns anys més tard va tenir lloc el fet miraculós de l’Hòstia consagrada que va començar a sagnar davant dels dubtes de fe del sacerdot que celebrava l’Eucaristia a la ciutat de Bolsena (Itàlia). Aquest fet molt difós va portar el papa Urbà IV a instituir la festivitat del Corpus Christi el 1264.

En el dia del Corpus podem parlar de “tres processons”: la “processó de les Custòdies”, amb la Sagrada Hòstia, que recorre carrers i places; la “processó dels Cristos trencats”, dels malalts i de tots els que pateixen les ferides de l’abandonament i de la soledat, i la processó dels “Cristos anònims”, dels creients a peu, dels “sants de la porta del costat”, com els anomena el papa Francesc.

El Corpus és una festa-homenatge a la presència real de Crist en l’Eucaristia, que es “desdobla o es triplica” en les altres “processons”, les dels “Cristos vius” en tants racons i en tants escenaris com testimonien amb les seves vides l’esperança i la fe.