D’això fa temps que se’n parla i, per què costa tant fer-ho realitat? Quins interessos hi ha per impedir-ho? Les veus que recentment s’han aixecat en innombrables manifestacions a favor de l’acollida de refugiats mostren una voluntat ben explícita que en el món hi cabem tots i que, amb la bona voluntat de part de tots per conviure en pau, ja no podem tolerar cap tipus d’exclusió. M’adhereixo, com sovint s’ha demanat, a la petició d’obrir corredors humanitaris que fa pocs dies feia a Roma el cardenal Osoro.
«Vull veure en els refugiats que demanen asil aquests pobres que no coneixem però hi són i estan patint més que ningú.»
El papa Francesc, en el seu missatge per a la Quaresma que acabem de començar, fa en aquest sentit una aposta decidida quan ajunta en un únic títol el do que és la paraula i el do que és l’altre. Ens demana «tornar a Déu amb tot el cor i no acontentar-nos amb una vida mediocre, sinó a créixer amb l’amistat amb el Senyor».
Sant Joan Pau II, referint-se a l’espiritualitat de comunió com a aquella que ens ha d’orientar en el present segle, diu que la mirada d’amor de Déu que contemplem s’ha de traduir en una mirada d’amor envers l’altre, fins al punt de dir que «l’altre és un do per a mi», «algú que em pertany». Fixem-nos que és tot el contrari de l’actitud de Caín quan ha matat el seu germà Abel en la seva reacció inhumana de respondre que no li importa gens el seu germà. És la forma de respondre habitual cada vegada que el pecat ens encega i som insolidaris amb l’altre i la seva causa d’inclusió a la societat.
«La primera invitació —diu el papa Francesc— que ens fa Jesús és obrir la porta del nostre cor a l’altre, perquè cada persona és un do, tant si és un veí nostre com si és un pobre desconegut.» Vull veure en els refugiats que demanen asil aquests pobres que no coneixem però hi són i estan patint més que ningú. Per què no obrir corredors humanitaris que facilitin l’accés de forma legal i segura als nostres països als qui de forma desesperada fugen de la guerra, de la injustícia i de la fam? Convé que ens vacunem de misericòrdia per evitar el perillós virus de la indiferència.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca
