La situació dels refugiats a les illes gregues és paradoxal. Han arribat a Europa després de perillosos viatges fugint de la guerra i de situacions insostenibles, però malviuen atrapats en camps sense futur. Només al camp de Mória (illa de Lesbos), destruït fa pocs dies per un incendi, hi ha més de 13 mil persones, de les quals quasi la meitat són menors.

El papa Francesc va visitar el camp de Mória el 16 d’abril de 2016. Commogut per la situació dels refugiats, els va deixar un missatge: “No perdeu l’esperança!”. Subratllava “l’esperit de fraternitat, solidaritat i respecte per la dignitat humana” que ha caracteritzat la llarga història d’Europa i adreçant-se als europeus els demanava que hi responguessin com a “bons samaritans”. En el viatge de tornada a Roma, el Papa es va emportar al Vaticà tres famílies sirianes que fugien de la guerra. Va començar un corredor humanitari des de Lesbos gràcies a la intervenció de l’Almoinera Apostòlica i la Comunitat de Sant’Egidio.

Aquesta iniciativa no s’aturaria aquí. Es tractava d’un procés que el Papa Francesc havia començat en la seva primera visita a Lampedusa tres anys abans. Com assenyala a l’Evangelii gaudium es tracta de treballar a llarg termini i “ocupar-se d’iniciar processos més que de posseir espais” (EG 223).

L’acord firmat el passat 23 de setembre entre la Comunitat de Sant’Egidio i l’Estat italià per a l’entrada al país transalpí de 300 refugiats provinents de Grècia, concretament de l’illa de Lesbos, és un signe d’esperança i s’ha d’entendre en aquest procés. Es tracta d’una primera resposta italiana a la crida de la Unió Europea per a la reubicació dels refugiats de Lesbos i de les illes gregues. Els corredors humanitaris permeten l’entrada segura i legal dels refugiats i alhora impliquen la societat civil en l’acollida i la integració. Gràcies als corredors humanitaris que ja funcionen des del 2015 han arribat a Europa més de dos mil sis-cents refugiats provinents de l’Orient Mitjà i d’Àfrica. Cal continuar en d’altres països de la Unió Europea!