María de los Ángeles Maeso, franciscana dels Sagrats Cors, Xavier Puigdollers, president de l’Associació d’Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort, Lluís Serra, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, i Anna Boj, priora de les carmelites de Mataró, han compartit aquest divendres, des del programa El Mirador de l’actualitat, comentaris i reflexions sobre la vida religiosa contemplativa. El motiu era doble: la recent publicació de la instrucció Cor Orans, de la Santa Seu, i la celebració aquest diumenge de la Jornada Pro Orantibus, coincidint amb la festa de la Santíssima Trinitat, un dia dedicat precisament als monestirs de vida contemplativa. Anna Boj ha comentat que, al document, “li manca l’amplitud i el realisme que trobàvem a la constitució Vultum Dei Quaerere, del Papa Francesc, que ja mostrava que hi havia molt de camí per recórrer en la formació, el creixement, la reflexió teològica i humana sobre la vida de pregària contemplativa, com entendre la clausura”. En canvi, segons la carmelita, aquesta nova instrucció “ofereix unes normes que no responen del tot al procés i a com s’està vivint avui”.

La priora de Mataró ha destacat, a més, que “s’haurien de revisar moltes de les normes que les carmelites tenen per adequar-les als temps d’avui com a dones”. Finalment ha recordat que “el clima de pregària de la clausura és un mitjà, no pas una finalitat”, i ha lamentat que “de vegades, en les normatives, es dona massa importància a la separació amb l’exterior, quan les carmelites viuen per conèixer realment què està passant en el món, per portar el món a la pregària i per respondre a les situacions que viu la gent, vivint en el món des d’una opció més radical de pregària”.

Maria Ángeles Maeso, que va ser al Vaticà a la presentació de Cor Orans, ha explicat que va veure, “entre els qui presentaven el document, una voluntat d’ajudat de la millor manera possible la vida contemplativa, tant els qui eren a la taula com els que havien preparat l’escrit”. Lluís Serra ha recordat que “aquesta instrucció vol ser una aplicació de la constitució Vultum Dei Quaerere, amb un llenguatge més jurídic i fred”. També ha lamentat que “resulta difícil parlar de vida contemplativa perquè és plural i perquè sovint no sabem què és aquesta opció, ja que no és el mateix un monestir benedictí, que es basa en el treball i la pregària, que un convent netament de vida contemplativa”. En un altre moment, Serra ha assegurat que “és molt positiu que la Santa Seu pensi seriosament en la vida contemplativa i monàstica, que ha de vèncer dificultats”.

I Xavier Puigdollers ha destacat que “els monestirs de vida contemplativa han de tenir el seu arrelament a la terra i a l’entorn social en què viuen”. En aquesta línia, ha recordat que la instrucció Cor Orans “vol adequar la situació actual del món per assegurar la permanència de la vida contemplativa, en un moment en què el món va en una altra direcció”. El nou document, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, reivindica la importància de la formació i l’autonomia del monestir, alhora que ofereix pautes per garantir una vida contemplativa viscuda sense interferències externes. El document demana usar les xarxes socials “amb prudència” i que les religioses restringeixin la quantitat i el tipus d’informació que pengen, especialment a Twitter i Facebook. Dos fragments destacats sobre aquesta qüestió són: