La Pasqua d’enguany s’emmarca en el Jubileu sota el signe de l’esperança. El papa Francesc ens convida a anunciar l’esperança fins i tot des d’aquells llocs on, aparentment, no n’hi ha motius. Les Esglésies particulars han designat llocs jubilars on es pot obtenir la indulgència plenària durant aquest 2025. Alguns d’ells ens parlen d’esperança des dels últims, des de la feblesa, des del patiment. Ens fixem en un d’aquests llocs: l’església del Cottolengo del Pare Alegre, a l’arquebisbat de Barcelona, de la mà de la superiora de la casa, la germana Virginia Sarabia.

Què suposa per al Cottolengo ser temple jubilar?

La veritat és que la designació va ser un regal totalment inesperat. Va ser com una injecció d’entusiasme per a la comunitat i per a tota la casa. Estem descobrint dia a dia tota la profunditat, la riquesa que comporta. Hi ha moltes persones, famílies, parròquies, grups… que s’apropen per guanyar la indulgència, per guanyar el Jubileu, i aquestes mateixes persones redescobreixen també la bellesa de la nostra fe i tot el que l’Església ens ofereix.

És que l’Església ho posa tan fàcil amb tantes formes diferents de guanyar la indulgència! Això em redescobreix també una bellesa i una maternitat de l’Església que vol tenir cura dels seus fills i dir-los que les portes del cel estan obertes i s’obren d’una manera molt senzilla. Aquesta grandesa de l’Església, de la fraternitat, de sentir-nos germans, és una cosa molt bonica, una experiència molt joiosa.

Els residents de la casa ho estan vivint amb molt d’entusiasme. N’hi ha que ho entenen més i d’altres que ho entenen menys, però ho viuen perquè l’ambient es respira a la casa.

Una arxidiòcesi com Barcelona té molts temples jubilars, el Cottolengo n’és un. Què aporta precisament el Cottolengo?

El fet que es pugui guanyar el Jubileu també revisant les obres de misericòrdia és el nostre camp d’acció ample, perquè és allò específic del nostre carisma: viure les obres de misericòrdia, atendre els necessitats, els pobres, els malalts. És la part que podem oferir. El carisma que es viu al Cottolengo dona aquest matís concret d’atenció al necessitat, al pobre, al vulnerable.

A la butlla de convocatòria del Jubileu el papa Francesc parla “d’atenció inclusiva”, “himne a la dignitat humana”, “cant d’esperança”… com els ressonen aquestes expressions?

La bellesa de l’ésser humà ve perquè és criatura de Déu, fill de Déu. És un crit a l’esperança, un himne d’esperança. Tota persona és bona de ser estimada, de ser cuidada, custodiada.

També és un signe d’esperança per a tota la societat perquè hi ha una altra forma de veure la vida, molt més senzilla, molt més neta, molt més lliure i més feliç… i això, al Cottolengo, és una cosa que per pura gràcia es redescobreix.

“Tota persona és bona de ser estimada, de ser cuidada, custodiada”

Una de les característiques del Cottolengo és l’alegria…

És una cosa que realment es palpa en aquesta casa i que és natural, que brolla per si sola. És font d’esperança. Quanta gent redescobreix la presència de Déu, l’existència de Déu a través dels nostres acollits! Per a ells se’ls obre com una porta a l’esperança en la seva vida. S’obre una nova dimensió: on abans hi havia foscor, ara apareix la llum; on abans hi havia tristesa, descobreixen alegria, i tot això gràcies a ells.

De quina manera ajuden els residents a viure aquesta esperança?

Ells ho viuen des de la seva senzillesa, des de la seva trobada amb Déu. Ells ens ajuden a fer sortir el millor de nosaltres mateixos, la millor versió de cadascú surt gràcies a ells. I són ells els que t’ajuden a créixer en aquesta esperança de donació, de saber descobrir el Senyor rere el que aparentment es veu opac, són com una llera neta per portar-te al Senyor. Són una benedicció.

Què podem fer perquè el Jubileu deixi petjada a la nostra vida?

Jo crec que quan una cosa t’ha tocat realment el cor, això es manté. Sí que és veritat que cal alimentar-ho, si no, el foc s’apaga. D’oportunitats, d’ajudes, no ens falten perquè l’Església és tan rica, tan àmplia, tan bella, ofereix tantes coses que ens ajuden a mantenir l’esperança, l’amor, la il·lusió, el desig de creure en Déu…

Quins fruits li agradaria que deixés aquest Any Jubilar?

Santedat. Créixer en santedat, en amor a Déu, en transparència, en veritat, en alegria, ser més de Déu.

Us animo a no deixar passar aquesta oportunitat que l’Església ens està oferint i a saber interioritzar-la, que no es quedi només com a la closca, sinó que de veritat sigui una peregrinació interior.