M’agradaria destacar l’ermita que la localitat cordovesa d’Hinojosa del Duque dedica al Sant Crist de les Injúries, des del 1734, quan es va descobrir una creu a la porta de l’antiga ermita i va sorgir una nova devoció popular. La imatge actual va ser pujada a l’ermita el 1940. En paraules del papa Francesc, “Jesús va pujar a la creu per baixar al nostre patiment; va provar els nostres pitjors estats d’ànim (…). Va experimentar en pròpia carn les nostres contradiccions més doloroses i així les va redimir, les va transformar. El seu amor s’apropa a la nostra fragilitat, arriba fins on nosaltres sentim més vergonya. I ara sabem que no estem sols. Déu és amb nosaltres a cada ferida, a cada por”.

En arribar al pòrtic de l’ermita del Sant Crist, els veïns d’Hinojosa van col·locar aquestes paraules sortides dels llavis del Senyor: “Aquí escoltaré les teves pregàries…” El 1941 es va estrenar l’himne: “Gloria a ti, Santo Cristo Injuriado, / que hoy de nuevo en tu cruz de dolor / bendecido serás y alabado / por un pueblo rendido a tu amor.” El 1942 seria col·locada al costat de la imatge del Sant Crist la imatge de Nostra Senyora dels Dolors. El poble cristià, especialment a Andalusia, professa una devoció especial a la Creu i als crucificats, no només en la seva Setmana Santa, sinó en la festa de la Invenció de la Creu, els primers dies de maig i en la de l’Exaltació. És un dia per contemplar el misteri guaridor de la creu i aprendre la gran lliçó que Crist crucificat proclama: “Cap mal, cap pecat té la darrera paraula. Deu venç, però la palma de la victòria passa per la creu. Per això les palmes i la creu estan juntes.” I el recordat bisbe Casaldàliga: “És fàcil portar la creu de Jesús al pit; allò difícil és tenir pit i coratge per seguir Jesús.”