En un ambient de tendresa i molta emoció, amb algun plor dels nadons de fons, el Sant Pare ha dit, adreçant-se a pares i mares, que “demanar el bateig dels seus fills implica un compromís a educar-los en la fe, en el seguiment dels manaments, per estimar Déu i els altres com Crist ens va ensenyar”. Igualment Francesc ha explicat que “la fe és la millor herència que els pares poden deixar, una fe fe transmesa de generació en generació com una cadena”, i ha afegit que aquests nens, en un futur, ocuparan el lloc de pares amb els seus fills i quedarà “la fe que dóna el baptisme i que porta l’Esperit Sant en l’ànima de la vida d’aquests fills”. En algun moment de la celebració, el pontífex ha demanat a les mares que donessin pit als seus nadons si tenien gana.
Aquesta tradició, que els nens siguin batejats pel Papa, la va instaurar Sant Joan Pau II i la va seguir Benet XVI, que ja afirmava el dia 11 de gener de 2009 que, “amb aquest sagrament, el recentment batejat esdevé fill adoptiu de Déu, objecte del seu amor infinit que el tutela i defensa de les forces fosques del maligne, fet que obliga a ensenyar-lo a reconèixer Déu com el seu Pare ia relacionar-s’hi amb actitud de fill”.
Àngelus de vivènvia baptismal
Després de l’Eucaristia, durant la pregària de l’Àngelus, el Sant Pare ha destacat que, en aquest dia, recordem agraïts el nostre Baptisme, i va invitar tothom a resar pel grup de nens que acabava de batejar. Basant-se en el passatge de l’evangeli de Lluc que relata el Baptisme de Jesús al riu Jordà, el Papa ha recordat que, en aquest esdeveniment en què “Jesús és consagrat i manifestat pel Pare com a Messies salvador”, va tenir lloc el passatge del Baptisme de Joan Baptista, basat en el símbol de l’aigua, al Baptisme de Jesús “en l’Esperit Sant i al foc”. En aquesta línia, Francesc ha explicat que “l’Esperit Sant, en el Baptisme cristià, és l’artífex principal perquè és ell qui crema i destrueix el pecat original”, com també “ens allibera de les tenebres i ens trasllada al Regne de la llum”.
El bisbe de Roma també ha destacat que aquesta “realitat de ser fills de Déu comporta la responsabilitat de seguir Jesús” i reprodueix en nosaltres mateixos la seva mansuetud, humilitat i tendresa. D’altra banda, Francesc ha dit que aquesta tasca “no és fàcil, especialment si al voltant de nosaltres hi ha intolerància, supèrbia i duresa”. Ha aclarit, això sí, que “amb la força que ens arriba de l’Esperit Sant, que empeny la nostra vida cap al camí laboriós i alegre de la caritat i la solidaritat cap als nostres germans, és possible”.
