“Venen temps difícils, estimar és urgent”, diu una pintada del grup d’art de carrer “Acció poètica”. Tots coincidim que ja vivim temps força difícils: genocidi, bombardejos indiscriminats a pobles sencers, patiment i mort de nens, plàstics que envaeixen mars i costes, desastres mediambientals que obliguen al desplaçament de milers de persones… i una llarga llista de problemes que es resumeixen en un de sol: crisi.

L’horror ens desborda, ens deixa anorreats i paralitzats. Sembla que les profecies de futurs distòpics s’han fet realitat i que no hi ha res que es pugui fer. Però aquesta sensació de paràlisi no ens pot aturar, perquè només beneficia els interessos del consum, de la guerra, de la polarització. Els cristians no podem restar impassibles: estimar és urgent.

El món necessita esperança i no podem restar indiferents davant d’aquesta crida. Generar esperança estimant fins a l’extrem, com Jesús i com tantes persones en tants llocs, que mostren que és possible canviar les coses. Persones que es juguen la vida a Haití i a tants llocs, que manifesten que no volen que es bombardegi en nom seu, ciutadans que obren les portes als estrangers acollint qui busca seguretat i futur, homes i dones que viuen sense espoliar els recursos del planeta…

Moltes persones petites actuant en molts llocs a favor de la pau, del perdó, de la injustícia i la igualtat, de l’amor… poden canviar aquesta realitat. L’esperança és urgent, estimar és urgent!