El 12 de maig del 2019 és una data que el pare Olivier Lompo no oblidarà mai. Aquell dia era fora de la seva parròquia, al nord de Burkina Faso. Presidia la Santa Missa el vicari parroquial, el pare Yampa Simeón. De sobte, desenes d’homes armats van irrompre amb violència i van assassinar el sacerdot i cinc homes més. En acabar la massacre, els terroristes van continuar incendiant cases i sembrant violència…
Quan es va assabentar de la notícia, el pare Olivier no s’ho podia creure. Va voler anar-hi immediatament per estar amb els seus feligresos i consolar els familiars dels difunts. Però l’esperava una altra notícia: els terroristes havien anat a buscar-lo. Llavors el sacerdot va haver de deixar-ho tot enrere i cercar refugi lluny del seu poble i de la seva diòcesi.
La història del pare Olivier, malauradament, només és un exemple d’entre milers. Des de fa anys Burkina Faso i altres països de la regió viuen immersos en l’epicentre del terrorisme islàmic. Tot i que el govern actual del país (fruit del segon cop d’estat en el darrer any) afirma que no troba la raó d’aquesta violència, els motius semblen clars: Burkina Faso és un dels principals productors d’or del continent i altres minerals preciosos. I, un cop més, els cristians han esdevingut el boc expiatori per als jihadistes.
La violència ha arribat a tal punt que suposa una amenaça seriosa per a la mateixa existència de la nació burkinesa: avui dia, més del 40% del territori de Burkina Faso està sota el control de grups armats jihadistes, unes tres mil persones han perdut la vida i hi ha prop de dos milions de desplaçats interns al país. En aquest context, l’Església avança enmig d’aquesta tempesta fosca, acollint i abraçant cadascun dels més pobres i desvalguts, víctimes de la violència jihadista. I sempre sense fer distinció de credo, tractant tothom de la mateixa manera, donant-los l’aliment físic i espiritual que necessiten.
Ajuda a l’Església Necessitada (ACN) vol sortir a l’encontre d’aquesta Església que pateix, per ajudar al sosteniment dels seus sacerdots, religiosos i laics compromesos, que continuen endavant malgrat la persecució, lliurant fins i tot les seves vides per defensar Crist. L’Església burkinesa vol continuar sent llum enmig de tanta foscor, però necessita l’ajuda de tothom per tirar endavant. Encara hi ha esperança, com ens explica el mateix pare Olivier: “Els cristians ara creuen més. Els ho han pres tot, casa seva, els seus béns, fins i tot els seus éssers més estimats, però els queda el més important: la fe, l’esperança i la caritat.”
