Els convents franciscans de la Custòdia de Terra Santa del Líban no són aliens a l’onada de violència que ha colpejat sobretot el sud del país. Els convents de Beirut, Harissa i Trípoli no han estat afectats directament, de moment, mentre que el de Tir es troba en una zona tocada pels bombardejos i necessita ajuda per atendre les persones que fugen del sud.
El guardià del convent de Harissa i delegat del custodi de Terra Santa per al Líban, fra Najib Ibrahum, explica: “Estem preocupats perquè la guerra afecta la vida de tothom. Les escoles estan tancades perquè moltes han esdevingut refugis per als desplaçats. Molts no es poden permetre llogar una casa o anar a un hotel. En els darrers dies, les carreteres cap a Beirut estaven bloquejades per la gran quantitat de cotxes i persones que fugien”.
Fra Ibrahum comenta que al nord no falta aliment ni combustible, “però al sud no hi arriba res”. A les parròquies i els convents de la Custòdia “resem cada dia el rosari i demanem a Déu, per intercessió de la Mare de Déu, la pau al Líban i a tot el Pròxim Orient”.
De la seva banda, fra Toufic Bou Mehri, del convent de Tir, una franja de terra que s’endinsa dins el mar, a uns trenta quilòmetres de la frontera israeliana, assegura que “la situació és dramàtica. Obrim les portes del convent per acollir els qui fugen dels pobles del sud. Ara tenim desenes de famílies acampades, que han fugit sense endur-se res, sense saber ni tan sols on anar”.
Gestionar aquesta situació és una cosa molt complexa, reconeix, “especialment des del punt de vista higiènic i sanitari. Mirem de ser a prop d’aquestes persones, que se sentin acollides.”
Des del convent de Sant Antoni, fra Toufic visita els diferents pobles del sud del Líban i cada diumenge va a la parròquia catòlica de Deir Mimas, a uns setanta quilòmetres de Tir, només a quatre quilòmetres de la frontera israeliana.
Aquest diumenge passat va tornar-hi i comenta que “vaig portar material escolar per als nens, per a l’inici de curs, però no van tenir temps de fer-lo servir. Tots han fugit, ara les escoles estan tancades, la situació és dramàtica i no hi veiem un final”.
Al nord del país, a Trípoli, també arriba el so de la guerra i la por comença a estendre’s. Com a frares de la Custòdia, explica fra Quirico Calella, “fa temps que emmagatzemem provisions. El nostre convent és el centre d’evacuació per als italians, en cas d’emergència. Hem comprat certa quantitat d’aigua i articles de primera necessitat”.
De moment, “només una família ha demanat hospitalitat, però creiem que en els propers dies la demanda serà més gran. Mirarem d’ajudar tothom qui arribi, a més de les persones a les quals ja assistim”.
