Escric sota la impressió de la devastació provocada pels estralls de la dana als pobles de l’Horta valenciana que ens han commogut a tots. Els estralls han estat horribles. No és estrany; l’Esperit que ens ha estat donat és un esperit de compassió, també la seva benaurança. “Compassió”, en el vocabulari bíblic, prou que ho sabeu, significa patir per l’altre i amb l’altre, en el sentit que el dolor de l’altre és també propi. Una compassió que participa de l’amor del Pare (Mt 5,48) i manifesta el seu amor a través nostre. Estic segur que en totes les misses del diumenge passat fou expressat aquest dolor i compassió.

Ho expressàvem en la pregària dels fidels i es feia present en la pregària del cor de tots i en tantes ajudes i mostres de solidaritat que es faran presents. Hom té la certesa que si nosaltres fóssim allí ens posaríem a ajudar amb generositat i decisió. Físicament no podem, però hi som amb la pregària i amb la caritat. Clarament ho expressa el Catecisme de l’Església catòlica: “A fi de rebre veritablement el cos i la sang del Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en els més pobres, germans seus” (n. 1397).

Tot el que envolta l’Eucaristia és admirable i el fruit del sagrament és sempre la caritat. Amb raó ja a la primera descripció que coneixem de l’Eucaristia (en temps de sant Justí, segle II) es diu que durant la celebració s’organitzava una col·lecta pels germans que passen necessitat. La col·lecta no és fruit de la generositat de cadascú, sinó de la mateixa comunió eucarística. La processó de les ofrenes sempre s’acaba a l’altar dels pobres, deia sant Joan Crisòstom.

La caritat envers els germans que sofreixen brolla de la comunió amb Aquell que ens uneix a tots i que pel sagrament ens posa en comunió els uns amb els altres. Les col·lectes que fem envers els més necessitats (en aquest cas, els afectats per les inundacions del país veí) no són només filantròpiques, sinó un fruit eucarístic. Som conscients que la caritat és la primera forma d’acomplir amb la justícia. El Senyor abans de donar-nos el sagrament va rentar els peus dels seus deixebles i ens va dir: “Compreneu el que he fet amb vosaltres” (Jn 13,13ss). D’aquesta contemplació ve la caritat dels cristians, és a dir, de tot el que el Senyor ens va donar com a exemple. El rentament dels peus forma part de la celebració del Memorial del Senyor. En la comunió dels sants podem ser a tot arreu. Preguem pels damnificats i per tots els qui ajuden. Celebrem l’Eucaristia, celebrem també la caritat. Són una mateixa cosa.