L’Església es torna més «missionera» quan un dels seus membres és enviat a una comunitat germana, en aquest cas, quan m’envia a mi a l’Església que peregrina a Mallorca. No vaig gaire lluny, Barcelona i Mallorca són dues diòcesis que tenen molt en comú i que sempre han estat pastoralment relacionades, no sols per l’afinitat lingüística i cultural, sinó per la relació que de forma espontània i a molts nivells el mateix poble estableix. Així i tot, no resulta fàcil deixar allò que estimes i allà on has après a seguir estimant.

«No vaig gaire lluny, Barcelona i Mallorca són dues diòcesis que tenen molt en comú i que sempre han estat pastoralment relacionades, no sols per l’afinitat lingüística i cultural, sinó per la relació que de forma espontània i a molts nivells el mateix poble estableix».

Aquesta és la pobresa i la grandesa que ens toca viure quan som enviats a anunciar Jesús i servir l’Evangeli a un altre lloc, fent-te un de tants com ell. Despreniment pel que deixes, agraïment pel que he rebut i m’emporto per comunicar-ho a altres, amb el contingut d’un aprenentatge en el qual tots vosaltres hi sou no sols com a mestres, sinó com a veritables testimonis.

Quan en la missió que se t’encomana, la primera motivació és l’amor de Jesús que hem rebut, «sabem bé —diu el papa Francesc—que la vida amb ell esdevé molt més plena i que amb ell és més fàcil trobar sentit a tot. El veritable missioner, que mai no deixa de ser deixeble, sap que Jesús camina amb ell, parla amb ell, respira amb ell, treballa amb ell. Percep Jesús viu enmig de la tasca missionera» (EG 266).

Som conscient del bé que m’heu fet amb el vostre acolliment des del principi, la vostra ajuda incondicional i, sobretot, la vostra amistat. Aquí vaig estrenar el meu servei apostòlic i amb el lema «Vosaltres sou els meus amics» i he de dir amb tota veritat que m’ho heu fet experimentar constantment.

He comprovat que a Barcelona hi ha molt de bo que no es coneix ni els mitjans en parlen, però existeix i amb molta vitalitat. Hi ha molts «talents» repartits i molta «llavor d’Evangeli» escampada. Quan s’observa amb un cor net i posant-hi mirada creient, tot es veu d’una altra manera i s’hi arriba a veure Déu. Per això, moltes, moltes gràcies a Déu i a tots vosaltres!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe administrador apostòlic de Mallorca,
bisbe auxiliar de Barcelona i electe de Mallorca