Fins al proper 15 de març, es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona l’exposició A sobre la meva tomba: aniversaris de difunts a la catedral, que presenta una interessant cosmovisió a l’entorn de la mort a l’edat mitjana. Un temps en què la mort formava part del dia a dia de la societat (amb taxes de mortalitat molt altes, sobretot entre els infants, epidèmies, extrema pobresa…).

Aquesta mostra s’ha concebut amb motiu de la commemoració de dos aniversaris: els 550 anys de la defunció de Sança Ximenis de Cabrera (1392 – 1474), noble i senyora feudal, descendent de Jaume II, i els 500 anys de la mort de Lluís Desplà i d’Oms (1444 – 1524), ardiaca major de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Tots dos van ser grans promotors de l’art i els seus sepulcres reposen a la catedral de Barcelona, amb la qual van mantenir una relació ben estreta.

L’equip de l’Arxiu Capitular i de Patrimoni Cultural de la Catedral de Barcelona s’ha encarregat de l’organització de la mostra, la qual dona a conèixer de manera molt pedagògica i gràfica diverses curiositats al voltant de la percepció de la mort entre els segles XIV i XVI. El contingut de l’exposició ha comptat amb la col·laboració de professors i investigadors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Catalunya, l’Institut Català d’Investigació en Patrimoni i Cultura i la Universitat de Manchester.

Un dels plafons està dedicat a Lluís Desplà, ardiaca major de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Foto: Agustí Codinach.

La informació que vertebra la mostra s’acompanya de nombroses fotografies de documents i peces, la majoria de les quals es troben a la catedral de Barcelona. És el cas d’una imatge del retaule de santa Clara i santa Caterina (1454-1458), de Pere Garcia i Miquel Nadal, que va ser sufragat per Sança Ximenis de Cabrera.

O una fotografia del retaule de la Pietat Desplà (1490), de Bartolomé Bermejo, que va ser executat per a l’oratori particular de Lluís Desplà. A través d’un elaborat discurs humanístic i sacramental, el cèlebre artista fa palès un diàleg entre la vida i la mort, mitjançant la passió de Crist. En la composició de l’obra, es pot veure sant Jeroni, la Mare de Déu, Jesucrist i el mateix canonge Desplà.

A l’exposició també s’hi pot contemplar la reproducció d’una creu processional (1383) —coneguda com la creu dels beneficiats de la catedral—, creada per Francesc Vilardell, que va ser la més utilitzada en les sepultures i processons funeràries de la seu barcelonina en el seu temps. I el facsímil d’una excepcional miniatura d’un llibre d’hores francès, on es pot observar com era un enterrament medieval. Hi veiem que, al cementiri, els preveres, revestits de color negre, canten les absoltes, tot aspergint aigua beneïda sobre el cos del difunt, embolcallat amb lli blanc.